Hi ha decisions que exigeixen un coneixement exhaustiu del municipi a tots els nivells. I també cal preveure'n les conseqüències. Un regidor de l'ajuntament durant tres mandats, sempre que s'havien de prendre decisions transcendents, ens recordava a la resta que calia fer l'exercici de pensar què dirien els nostres fills del nostre pas per l'Ajuntament. CIU, LEST i PP no l'han fet aquest exercici. Pensen que el fet de ser regidors de govern en un moment de la història de Torroella de Montgrí els permet alterar-ne l'equilibri territorial... I això no és ben bé així. Més enllà de la legalitat, cal aplicar el sentit comú. Però és evident que la seva presència a la Casa de la Vila bé justificada per uns valors als antípodes dels d'ERC, com s'està veient en les decisions preses.
Després de dos anys de mandat, ara, en només quatre mesos, despatxen un tema complex i amb unes conseqüències incertes. En la tramitació de l'Entitat Municipal Descentralitzada de l'Estartit ens hem enfrontat a la voluntat del govern d'aprovar-la sense fer soroll. Unes presses que no entenem quan s'estan tramitant lleis que pretenen fer més eficient l'administració local. També cal tenir en compte les limitacions econòmiques que, més enllà de la pèrdua d'ingressos a causa de la crisi, tenen per llei els ajuntaments.
Tot i això, estem satisfets d'haver forçat l'equip de govern a fer marxa enrere amb la presentació d'al·legacions, que han resolt alegrement, i que esperem que siguin ateses per la Generalitat. L'expedient està ple de mancances i serà una font de conflictes. ERC ha demostrat que la creació de l'entitat municipal no s'ajusta al marc legal vigent, que comporta una pèrdua de qualitat dels serveis municipals, que no compta amb els recursos suficients i que no es compleixen les circumstàncies que requereix la seva creació. També hem qüestionat la discrecionalitat política en els coeficients utilitzats per a repartir la despesa, el nou secretari-interventor o les retribucions econòmiques al president. Esquerra insisteix en què cal desestimar la proposta de creació de l'EMD o que, subsidiàriament, s'ajusti a una delimitació que es regeixi per criteris objectius. Si el principal argument és la millora en la prestació de serveis, definim l'ens on viu la gent, en l'espai urbà. O és tracta d'una altra cosa?
La pressió popular ha forçat la reducció a la meitat de la superfície de l'EMD, deixant-ne fora les illes Medes, el Montgrí i la plana agrícola del Ter, i que s'hagi aprovat un mapa incoherent, que afecta propietats particulars i que requeriria una nova tramitació. Capricis, com l'estreta franja litoral fins a la Gola no tenen cap altre argument que el mercantil i l'especulador. Celebrem que s'hagin reconsiderat il·legalitats com la transferència de la policia local o que no s'alteri la propietat del fons d'art municipal. Uns fets que evidencien les presses, el nul assessorament legal i la mala fe de tot plegat.
CIU, LEST i PP no parlen clar, diuen mitges veritats, quan no mentides. Dir que l'EMD és la solució quan té menys competències que l'actual del Consell Municipal de l'Estartit, és mentir. De la voluntat dels equips de govern futurs en dependran més competències i inversions, any a any, mandat a mandat. Ingovernable de totes totes. Més encara, si tenim en compte que les entitats municipals es gestionen amb un òrgan unipersonal, el president. En cap cas el que necessita un nucli turístic com l'Estartit per dibuixar el futur.
No estem parlant de donar bons serveis. No tenim sobre la taula ni l'interès general, ni el bé comú. Estem parlant del repartiment del pastís. Els és igual l'equilibri que enriqueix el municipi i que el fa singular. Els és indiferent el manteniment d'un model d'èxit basat en l'agricultura, la petita indústria, el comerç, els serveis i el turisme. Aquell esforç compartit per a un turisme de qualitat basat en el respecte per l'entorn natural i el patrimoni històric, consideren que ha d'estar al servei dels interessos d'una minoria.
Ens avoquen a la decadència i al fracàs de models que, dins la mateixa Costa Brava, estan superats. I és que estem parlant d'una EMD en clau de segregació. Una fragmentació que comportarà la degradació del paisatge, la baixada en la qualitat dels serveis, la pujada d'impostos i la pèrdua d'oportunitats.
Una aprovació de nou regidors a vuit està condemnada al fracàs. La proposta que s'ha aprovat difícilment prosperarà per inconsistent i poc rigorosa. Cal aturar-ne la tramitació abans això no passi. Fins ara el debat ha estat a casa, ara sortirà a fora i no podem permetre que l'Ajuntament de Torroella de Montgrí faci un paper galdós. Un Ajuntament que és de tots, que els regidors tenim el mandat ciutadà de representar amb dignitat, però que el govern municipal ha deixat orfe i no ha defensat.
Parlem clar, l'EMD és el preu del pacte de CIU, LEST i PP, una joguina en mans de determinades oligarquies locals. No ens podem permetre crear nous nivells administratius que burocratitzin la gestió, que generin despesa i que signifiquin la contractació de més personal. Aquesta és una qüestió que requereix el màxim consens. Una decisió que afecta l'ordenació territorial i l'essència d'un municipi mil·lenari. Sempre, més encara en temps de crisi econòmica, cal buscar fórmules per millorar la gestió, però mai per fer-la més complexa.
