La Generalitat ha multat amb 18.000 euros diversos centres de submarinisme de les Illes Medes per fer més immersions de les permeses. Les sancions deriven dels controls que els agents rurals van fer durant l'estiu passat a l'entorn de l'arxipèlag, inclòs al parc natural del Montgrí. En total es van obrir divuit expedients sancionadors, part dels quals ja són ferms. En cas que els que encara no s'han tancat també acabin en multa, l'import total es pot elevar als 30.000 euros. El delegat d'Agricultura, Vicenç Estanyol, assegura que els límits d'immersió fixats s'han establert per "garantir l'equilibri entre l'ecosistema marí i el turisme". Se'n permeten fer 846 al dia, entre submarinisme i apnea.
La pràctica del busseig a les Medes està regulada per normativa. Tant per la llei que va crear el parc l'any 2010 com pel Pla d'Usos i Gestió de l'àrea protegida, que data del 2008. Per poder submergir-se en aquest entorn -ja sigui amb ampolles o sense- cal disposar de la corresponent llicència. Dins l'àmbit de les Illes Medes hi operen regularment gairebé una trentena d'empreses. D'aquestes vint són centres de submarinisme i vuit més d'snorkel.
Cada vegada que un grup surt del port, els instructors han de portar al damunt un document on hi consta el número màxim de persones que poden fer immersió. I és aquí on els agents rurals han detectat que hi ha empreses i centres que se salten els límits i porten més bussejadors dels permesos, motiu pel qual s'han obert aquests 18 expedients sancionadors. El director dels serveis territorials d'Agricultura, d'on depèn Medi Ambient, concreta que excedir la quota d'immersions permesa es tipifica com una "falta lleu, que comporta multes que s'estenen entre els 100 i els 6.000 euros". A l'hora de sancionar, la Generalitat sol imposar una multa de 100 euros per cada persona de més que faci apnea o submarinisme.
De moment, de tots els expedients oberts, Agricultura ja n'ha tancat alguns i ha interposat multes per valor de 18.000 euros als infractors. Aquí la via administrativa ja s'ha esgotat i només queda la judicial. Tot i això, l'import global de les multes encara es pot enfilar més. I és que, en cas que els expedients que encara estan oberts també acabin en sanció, aleshores la suma pot pujar fins als 30.000 euros.
Estanyol ha destacat que els límits d'immersió s'han fixat per garantir tant els usos turístics com la preservació de les espècies de peixos i la flora que habita al fons de les illes Medes.
Quota "rígida"
En declaracions a Diari de Girona, Genís Dalmau, representant dels centres de busseig, ha argumentat que les sancions són fruit que la quota d'immersions establerta per la Generalitat "no és flexible, és rígida, i les empreses ens trobem amb puntes de demanda per vacances". També ha subratllat que treballen molt amb grups, els quals "no podem partir". Dalmau ha subratllat que "fa 20 anys que tenim el mateix model de gestió", el qual les empreses que operen a les Medes reclamen canviar perquè la demanda també ho ha fet.
També lamenta que "ens trobem moltes ocasions que hem de dir als turistes que no vinguin a perquè no podran fer immersió". Quant a la pràctica de la apnea, ha explicat que s'hi afegeix el problema entre empreses que estan autoritzades a treballar a les Medes i d'altres que ho fan sense permís.
Arxiu de la fiscalia
L'incompliment de llicències a les illes Medes no només ha derivat en multes, sinó que també va acabar en mans de la fiscalia. L'octubre de l'any passat l'Associació de Naturalistes de Girona (ANG) va presentar-hi una denúncia demanant que s'investigués si els centres de submarinisme estaven cometent irregularitats amb els permisos.
La fiscalia especialitzada en Medi Ambient i Urbanisme ha arxivat l'afer perquè els fets eren difícils de provar per via penal. Segons la fiscalia, la denúncia dels Naturalistes era molt "genèrica" i enlloc concretava "persones, fets o proves fundades" sobre el problema de manca de control amb les llicències. Per això, des de fiscalia indiquen que la Generalitat ja segueix "els procediments administratius sancionadors".
