L'Audiència de Girona ha condemnat a 19 anys de presó Miguel Sánchez, l'home que l'octubre del 2006 va ruixar amb gasolina la seva parella embarassada de tres mesos i li va calar foc a Calonge. La sentència recull fil per randa el veredicte del jurat popular que el va declarar culpable dels delictes d'assassinat, avortament, incendi i danys. Era la segona vegada que s'enfrontava a un veredicte. L'any 2009 un jurat popular el va absoldre però el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va anul·lar la resolució i va obligar a repetir el judici. Sánchez té pendent un altre procediment: està imputat per atemptat a l'autoritat perquè després d'escoltar el veredicte de culpabilitat del jurat es va abraonar sobre el fiscal i el va colpejar.
La Secció Tercera de l'Audiència ha condemnat Miguel Sánchez per haver assassinat la seva parella amb "crueltat", ruixant-la amb gasolina i calant-li foc. També conclou que el processat sabia perfectament que cremant-la viva acabaria amb la vida del seu fill, perquè la víctima estava embarassada de tres mesos, i que amb l'incendi posaria en perill els veïns del pis on vivien a Calonge.
La sentència, de la qual ha estat ponent el magistrat Ildefons Carol, recull el veredicte del jurat popular que el va declarar culpable de tots els delictes que li atribuïen. En matèria de responsabilitat civil, l'Audiència imposa a Miguel Sánchez que indemnitzi la mare de la víctima amb 16.000 euros i als tres fills que la víctima tenia amb 126.500 euros a cadascun.
"Lapsus" de penediment
Miguel Sánchez ja es va enfrontar a un sentència l'any 2009 pel mateix cas. En aquella ocasió, el van absoldre perquè el jurat popular el va declarar no culpable. El fiscal va recórrer al TSJC, que va anul·lar el veredicte i va obligar a repetir el judici. Aquesta vegada, la sentència és condemnatòria.
La sentència ressegueix les proves i indicis que el jurat popular van tenir en compte per arribar a un veredicte de culpabilitat. Que en el moment dels fets al pis no hi havia ningú més que la víctima i l'acusat; que l'acusat va comprar benzina dos dies abans del crim; que l'incendi no va ser fortuït, sinó que es va iniciar al llit de matrimoni i les flames es van propagar amb un accelerant i; sobretot, que la víctima després de patir l'agressió va dir a veïns i al personal sanitari: "El meu xicot m'ha ruixat amb gasolina i m'ha calat foc".
El tribunal també recull que al final del judici, en el seu últim torn de paraula, Miguel Sánchez va patir un "lapsus freudià del tot involuntari" quan va dir que estava "molt penedit". Fins aleshores, el processat sempre havia negat les acusacions i havia sostingut que de cop va veure la seva parella envoltada en flames i la va intentar apagar.
A més, la sentència també recull que a parer del jurat popular l'assassí va "obrar amb crueltat" perquè va augmentar deliberada i inhumanament el patiment de la víctima, causant-li sofriments innecessaris. "Cremar-la viva resultava, a més de cruel, completament innecessari tant a la vista de la desproporció de forces entre ella i l'agressor com de la confiança que ella li havia de tenir per ser la seva parella", recull la sentència.
A l'hora de calcular la pena, el magistrat també avalua els atenuants (de pena natural i dilacions indegudes) i l'agreujant (de parentiu) que el jurat va declarar provats. La sentència descarta rebaixar la pena per un atenuant de pena natural, per les cremades i seqüeles que l'assassí va patir entre el 38 i el 42% del seu cos que li han provocat "una deformitat evident a la cara i a les extremitats, dolor i alteracions funcionals". El magistrat ressalta que les seqüeles són conseqüència d'una "clara imperfecta execució criminal" provocada "per la manca d'habilitat i de previsió de l'acusat en el moment de ruixar i encendre la víctima".
En relació a les altres dues circumstàncies modificatives de pena, el magistrat aprecia que l'atenuant de dilacions indegudes ?-perquè el cas ha trigat gairebé quatre anys en tornar-se a jutjar- és simple i no molt qualificat i, per contra, que l'acusat va matar la víctima abusant de la confiança que li tenia per ser la seva parella.
