De vegades a la vida política dels pobles esdevenen coses que resten arraconades per causa del desencís generalitzat dels ciutadans originat per una crisi tan perllongada com estranya com és l'actual. De vegades passen coses que en una altra època de més bonança econòmica hagués merescut el ressò adient.
A la Bisbal d'Empordà ha succeït una d'aquestes coses: fa poc que ha pres possessió del seu càrrec la primera alcaldessa de la història de la democràcia a la capital baix empordanesa. Núria Anglada (UDC) s'ha convertit en la primera dona en rebre la vara de comandament del consistori bisbalenc.
Tot i que aquest fet s'ha assolit per obra i gràcia d'una més que opinable reglamentació estatal que permet legalment que els alcaldes siguin elegits a posteriori de les eleccions municipals, en favor de la lluita d'interessos dels diferents partits polítics que creen aliances exprés per a tal fi, contradint en moltes ocasions la voluntat majoritària de la població expressada a les urnes, i, a més a més en aquest cas ha estat degut a un pacte entre dos partits (PSC i CiU) que acordaren repartir-se l'alcaldia després d'una moció de censura que foragità de l'alcaldia en Lluís Sais (ERC). De totes maneres m'ensuma el nas que la Núria Anglada serà una bona alcaldessa si acompleix allò que ha promès, essent així que vàlua en disposa d'escreix.
Sóc del parer que està en aquest càrrec important d'allò més pels mèrits que li han estat reconeguts, i no pel fet de ser dona; ara bé tanmateix sóc del parer que el fet de precisament ser dona pot ajudar un xic a solucionar un dels principals reptes que s'ha trobat sobre la taula del seu despatx: aconseguir que no s'executi la sentència que obliga a enderrocar una part de la nova biblioteca comarcal de la Bisbal, la qual es bastí -és just de reconèixer- gràcies al coratge polític i personal de l'ex-alcalde Lluís Sais. La seva sensibilitat i el sisè sentit propi de les dones poden ajudar a que tot aquest despropòsit causat per enfrontaments personals es canalitzi en una via raonable en favor de l'interès comú de la ciutadania.
Sóc del parer que la devaluada política municipal de la Bisbal necessitava d'una manera urgent al seu capdavant d'una certa empenta femenina; al cap i a la fi les dones sempre han fruit del poder de canviar de mica en mica el món. L'escriptor francès Stendhal escriví al segle dinou: "Admetre les dones en perfecta igualtat, seria el senyal més segur de civilització i duplicaria les forces intel·lectuals del gènere humà". La Núria Anglada ha estat protagonista d'un fet històric per inaudit a la Bisbal, tant de bo esdevingui normal. I tant de bo, d'aquí a poc, una mà femenina talli la cinta inaugural de la nova biblioteca comarcal de la Bisbal, tant de bo!
