La jutge que manté imputat per estafa l'exconseller de Política Territorial Joaquim Nadal ha demanat a la Generalitat que aporti, si existeixen, documents que acreditin si el polític socialista va defensar l'interès ecològic de la vall de Solius, abans que la família Lara comprés una finca a la zona.

En una providència, a la que ha tingut accés Efe, la titular del jutjat d'instrucció número 25 de Barcelona ha sol·licitat a la Direcció General d'Ordenació Territorial (DGOT) de la Generalitat que li notifiqui si el "tripartit" va respondre o no al recurs d'alçada que el grup ecologista Salvem Solius va presentar davant Nadal el 2005 per protegir aquest paratge natural, situat a Santa Cristina d'Aro (Baix Empordà).

La jutge Elena Carasol va imputar a l'octubre de l'any passat a Nadal per un delicte d'estafa, per suposadament ocultar a un empresari que els terrenys que li van oferir el 2006 a la zona de Bernades de Santa Cristina d'Aro (Baix Empordà), com a permuta perquè no construís un polígon en el paratge natural de Molí de Reixac, a la vall de Solius, eren inundables.

El fiscal Anticorrupció sospita que el detonant que va portar Nadal a impulsar aquesta permuta no va ser l'interès col·lectiu, sinó la compra per part de la família de l'empresari José Manuel Lara -recentment mort- d'una finca pròxima a la zona del Molí de Reixac, el mes de març de 2006.

En la seva declaració davant la jutge, el passat 21 de novembre, Nadal va al·legar que va actuar en resposta a la demanda dels grups ecologistes -que s'oposaven al fet que l'empresari construís a Solius- i no a favor de la família Lara.

Davant aquesta situació, la jutge ha demanat a la DGOT que aporti a la causa un certificat on es faci constar "si certament es va donar resposta expressa" al recurs d'alçada que va interposar Salvem Solius el 2005, lliurant en el seu cas una còpia concordada de la mateixa o si, per contra, la petició no va ser contestada "en cap moment" i va córrer "la sort de silenci administratiu".

La imputació de Nadal va arribar després d'una querella presentada per la societat Varal Real Estate SL, que al juliol de 2005 va comprar per sis milions d'euros una finca en el sector de Molí de Reixac, que a l'abril d'aquell any acabava de ser catalogat com zona urbanitzable industrial, per desenvolupar els seus plans industrials.

Tot i això, el projecte de l'empresari va topar amb una forta oposició veïnal i ecologista, per l'alt valor natural i paisatgístic de la zona de Solius.

La plataforma Salvem Solius va presentar el 2005 un recurs d'alçada demanant al llavors conseller Nadal que intercedís per salvar la vall i, segons els ecologistes, el departament no els va oferir cap resposta.

El projecte de l'empresari va tirar endavant, fins que, després de diverses negociacions promogudes per Joaquim Nadal, l'empresari va signar a l'octubre de 2006 un conveni amb l'Ajuntament de Santa Cristina d'Aro i amb l'Incasòl (dependent de Política Territorial), en virtut del qual Varal va vendre a la Generalitat el 50 % de la finca de la zona de Reixac per 7,5 milions d'euros (més IVA), renunciant al desenvolupament industrial de la zona.

A canvi, l'empresari va adquirir com permuta drets urbanístics a la zona industrial de Bernades, que finalment van resultar ser inundables.

Segons el Fiscal Anticorrupció Fernando Maldonado, un fet que pot "considerar-se inicialment com a detonant" del canvi de les administracions sobre el projecte industrial de Molí de Reixac "va ser l'adquisició per part de la societat Labogar, propietat de la família Lara, el 13 de març de 2006, de la finca Can Dalmau, pròxima a aquella zona".

En el seu escrit, la jutge també ha acordat citar com a testimonis, el 18 de febrer que ve, dos tècnics experts en terrenys inundables i un representant d'una entitat financera. EFE.