La restauració dels aiguamolls del nucli de l'Estartit, al municipi de Torroella de Montgrí, en ple parc natural, avancen gràcies al projecte europeu Life Pletera, que permet restaurar els ecosistemes d'aquest tros de costa, que es va urbanitzar parcialment en els anys 80.

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, ha visitat les obres que permeten recuperar un espai on es van posar en marxa passejos, accessos i un sol bloc d'habitatges dels sis planejats.

Vila ha destacat l'actuació en el marc de les quals es realitzen en aquesta Comunitat Autònoma "de desclassificació de terra i desurbanització".

Segons el conseller, es tracta de recuperar "espais que tenen interès natural objectiu o que havien patit una degradació important".

El Life Pletera, que finança més del 75 per cent d'una inversió de 2,5 milions d'euros, permet aquesta actuació en un parc natural on es troba la desembocadura del riu Ter.

El professor d'ecologia de la Universitat de Girona (UdG) Javier Quintana, un dels responsables del projecte, ha explicat que se substitueix "la zona parcialment urbanitzada per un aiguamoll funcionalment actiu".

Per fortuna, l'àrea que es va colonitzar amb material de construcció va deixar algun tros d'aiguamoll que ha conservat "les característiques adequades i el global no es va degradar del tot, la qual cosa facilita la recuperació en la qual es treballa ara", ha detallat Quintana.

Els treballs contemplen també que el sistema respongui adequadament a les previsions de canvi climàtic, amb increment del nivell del mar i més freqüència de pertorbacions intenses, i garanteixi la funcionalitat ecològica del conjunt.

Les accions previstes inclouen la desurbanització del passeig costaner i els seus espais adjacents i, posteriorment, la recuperació de la zona humida, a la vegada que s'incrementa la capacitat de fixació de carboni d'aquests sistemes i es contribueix així a la reducció d'emissions de diòxid de carboni a l'atmosfera.

El projecte facilitarà l'augment dels nuclis de població del 'aphanius iberus', un peix endèmic de la Península Ibèrica, i les llacunes s'han dissenyat en forma de mosaic d'aigua, que es manté independent quan el nivell de l'aigua és baix, sense comunicació amb el mar, per limitar l'entrada de depredadors.