El camí de ronda de la cala el Golfet, a Calella, passarà per primera línia del litoral després que l'Ajuntament de Palafrugell arribés a un acord amb el propietari que s'està construint una casa arran del penya-segat perquè cedís una porció de terreny pel costat del mar amb aquesta finalitat. D'acord amb la documentació de Costes de l'Estat -plànols de 1999-, aquest camí de ronda passava per darrera la finca (el número 1 del carrer dels Castellers), però les queixes de l'Associació d'Amics de la Unesco de Palafrugell i de la Coordinadora Salvem el Crit van provocar que el consistori treballés perquè la propietat accedís a cedir un pas per la part frontal. En el ple d'aquest dimarts, l'equip de govern (PSC i CiU) va aprovar aquesta modificació amb el vot en contra d'ERC, a l'oposició. Els republicans van fer patent el seu rebuig a la construcció, que pel seu impacte visual va aixecar queixes d'usuaris de la platja i de veïns.

A part de criticar el resultat de l'obra, ERC va exposar que el més convenient hauria estat que la cessió del privat pel camí de ronda s'hagués fet abans d'atorgar-li la llicència d'obres i, així, haver aconseguit un pas per un terreny més estable. El promotor de l'habitatge haurà de fer els suports a aquest futur camí de ronda, necessaris per garantir-hi el pas ja que està en pendent. Una situació que no convenç a ERC perquè desconeix qui cuidarà aquests suports i témen que pugui suposar algun problema en el futur.

El regidor d'Urbanisme, Xavier Rangel (PSC), va exposar que fou Costes qui va dibuixar el camí de ronda per darrera de la finca i que ningú, fins fa un parell d'anys -Amics de la Unesco i Salvem el Crit-, havia manifestat res en contra. De fet, no fou fins l'enderroc de la casa que hi havia abans que van veure com per la finca hi passava un corriol atribuït al camí de ronda. No obstant això, la llicència ja estava donada, per la qual cosa l'Ajuntament ha hagut de negociar amb la propietat que accedís a cedir terreny per la part frontal -una superfície que s'ha tret de la cessió que es feia per la part del darrera, per on podria seguir passant igualment el camí de ronda-. Aquest canvi també ha comportat negociar amb el propietari del Castell de Cap Roig, que és la finca següent, per on també canviarà el traçat que estava grafiat.

Els republicans també van exposar en el ple que la llicència d'obres que l'Ajuntament va donar per fer la vivenda, ara no es podria concedir, segons havien manifestat els tècnics municipals. Rangel va explicar que, efectivament, la construcció està fora d'ordenació urbanística, però no quan es va concedir la llicència. El regidor va recordar que l'Ajuntament va atorgar la llicència d'obres amb l'informe favorable de Costes. Posteriorment, però, Costes va fer un nou atermenament de la zona maritimoterrestre i va modificar-ne les coordenades, de manera que ara la terrassa es troba dins de la servitud de pas. Malgrat aquest canvi, Rangel va informar que amb una llicència ja concedida, l'Ajuntament no podia obligar el promotor de l'obra a recular l'edificació. L'administració només ho podrà exigir si s'enderroca i es vol tornar a construir. El regidor va recordar, però, que aquesta no és una situació excepcional ja que «hi ha molts casos semblants al litoral»; i va insistir que la llicència és plenament legal.

Rangel sí que va exposar que li preocupa «l'impacte estètic i visual de l'obra que l'Ajuntament i el privat haurem d'esmerçar-nos per reduir-lo». El regidor va afegir que «el resultat no ha estat l'encertat» i admet responsabilitat en haver permès la construcció:?«Potser no vam estar prou emetents tècnics i polítics amb la interpretació de la llicència». Rangel va manifestar que van valorar el projecte sobre plànols, on «és molt difícil veure'n l'afectació; potser hauríem d'haver fet que presentés una maqueta». «El resultat ens ha sorprès i no ens ha agradat, però potser ens servirà de cara al futur», va afegir.

Rangel, que accepta la crítica perquè «és clara i comprensible», va precisar que l'impacte és important en aquests moments perquè es veu només l'estructura, però que després, amb la cobertura vegetal i altres actuacions d'integració en l'entorn, han d'esmorteir-lo.