L'alcalde de Begur, Joan Loureiro, s'ha entrevistat recentment amb representants de Costes i de Medi Ambient de l'Estat espanyol a Madrid amb l'objectiu de mirar les possibilitats de desencallar el projecte d'extracció de sorra de sa Riera ja que, a diferència de la major part de les platges de la Costa Brava, no para de créixer. En els darrers 50 anys, la platja ha doblat la seva superfície, passant de 0,98 hectàrees a 1,73. Fins ara, només s'ha aconseguit una petita actuació el 2013 amb la retirada de 2.000 metres cúbics, que van anar a la platja de Sant Feliu de Guíxols.

Les converses van tenir lloc la setmana passada, aprofitant que l'alcalde es trobava a Madrid per participar a Fitur. Loureiro es mostra optimista amb Costes per desencallar el projecte que permeti reduir la platja i, al mateix temps, possibilitar la seva regeneració natural. I esperançador amb Medi Ambient. "Estem negociant perquè l'informe de impacte mediambiental sigui favorable", ha afegit l'alcalde.

Fins ara, l'Estat ha permès extreure uns 2.000 metres cúbics. Això va ser possible la primavera del 2013, quan l'Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols va rebre l'autorització de Costes per treure sorra per a la seva platja, que n'havia perdut força. El trasllat de la sorra es va fer a través de camions, que van fer a l'entorn de 180 viatges.

L'extracció de sorra es va aturar malgat que l'Estat s'havia plantejat diverses vegades fer-ho. El 2004 va proposar dragar-ne fins a 86.000 metres cúbics i transportar-la a bord d'un vaixell a la platja dels Griells, a l'Estartit. Però el seu cost, 1,5 milions d'euros, i el debat de si calia un estudi de l'impacte ambiental, va fer que no s'executés. Dos anys més tard, Costes va començar a redactar un projecte per acabar amb el creixement de la platja. Es plantejava treure la sorra per mar. Encara que no se sabia la quantitat -es parlava d'uns 30.000 metres cúbics- ni l'abocament -es comentava que es podia fer a sa Tuna o can Malaret, a Fornells, dins el terme de Begur.

La problemàtica del creixement de la platja de sa Riera és vella. Només cal mirar fotos dels anys 50 del segle passat per veure que la platja eren dues cales, sa Riera i del Rei, separades per un grup de roques. Avui dia aquest rocam es troba a uns 50 metres de l'aigua. El seu creixement va ser motiu d'un estudi de la Universitat de Girona que va fer Anna Crous el 2003. Segons l'estudi, des de l'any 1957, la cala de sa Riera ha anat creixent i ha passat de tenir 0,98 hectàrees a 1,73. Però, sobretot, va augmentar a partir de 1979. La platja de sa Riera està encarada al nord, amb la qual cosa els corrents marins i els temporals no s'emporten la sorra. I, en canvi, recull la de la llarga platja de Pals i els dipòsits del riu Ter.