L'antic passeig de la Pletera, el cadàver urbanístic situat a primera línia de mar de l'Estartit, ja és història. Tres mesos després que les excavadores entressin sobre terreny, i que ja s'hagin extret més de 48.000 tones de runa, l'indret està recuperant l'estampa de les maresmes i llacunes que va perdre ara fa tres dècades. Aquest hivern atípic, amb poca pluja i temperatures suaus, ajuda a què les obres avancin a bon ritme i ja s'hagi arribat pràcticament a l'equador dels treballs (es calcula que ja s'està al voltant del 40%). A la zona de maresmes i llacunes, les excavadores rebaixen fins a 3 metres el terreny per permetre que l'aigua del mar les reompli i que, aprofitant els temporals de llevant, també arrossegui llavors de salicòrnia (planta característica de l'ecosistema) que revegetin l'espai.
Divendres farà tres mesos que les excavadores van entrar a la Pletera per tirar a terra les restes de la urbanització fallida que s'aixecaven a l'indret des de fa 30 anys. Després de la prova pilot que es va fer en una de les parcel·les, a principis de novembre començava el gruix de l'obra: fer desaparèixer el cadàver urbanístic (marcat sobretot per l'esquelet de l'antic passeig) i restituir les llacunes i maresmes que s'havien perdut amb l'urbanisme desaforat.
I en aquests 90 dies, el canvi que ha sofert la zona ja és clarament visible a primer cop d'ull. El passeig marítim, les quadrícules de formigó on havien d'anar les illes de cases i tres dels quatre miradors amb les característiques columnes ja són història.
A la zona el tràfec de camions i tractors que transporten runa hi és constant. Allà on es condicionen les llacunes, dues excavadores s'encarreguen de rebaixar fins a 3 metres el terreny i deixar-lo pràcticament a nivell del mar. "La primera màquina treu la runa i les pedres fins arribar aproximadament a un metre del què seria la maresma; la segona, s'encarrega d'acabar de rebaixar el terreny i perfilar les llacunes", explica el director científic del projecte, Xavier Quintana.
Les excavadores treballen l'una al costat de l'altra i van avançant mica en mica. Fins ara, ja han extret més de 48.000 tones de runa de les 130.000 que s'estima que hi havia al subsòl de la Pletera.
En paral·lel, ja s'han condicionat quatre de les vuit llacunes independents (entre les permanents i les temporals) que hi haurà a l'indret. Les més grans resseguiran l'antic passeig marítim. En total, aquí n'hi haurà quatre. Les altres, se situaran entre la zona dunar i de maresmes.
El bon temps d'aquest hivern atípic ha permès que els treballs avancin a bon ritme. De fet, pràcticament ja s'ha arribat a l'equador. Tot i això, i tenint en compte que la climatologia manarà, els responsables del projecte prefereixen no moure's de la data que es va donar inicialment per acabar les obres de desurbanització: entre mitjans i finals de juny.
Salicòrnies i fartets
El projecte de recuperació de la Pletera també inclou accions per revegetar l'espai i repoblar-lo. Pel què fa a flora, a la zona dunar s'hi replantaran salicòrnies (una planta típica d'aquest ecosistema costaner). Però d'entrada, això no es farà a l'àrea de maresmes. "Allà esperarem a veure si la planta colonitza per ella mateixa les zones inundables, aprofitant els temporals de llevant que faran que l'aigua del mar hi escampi les llavors", concreta Quintana.
En paral·lel, un cop les excavadores es retirin, a la zona també s'hi portaran exemplars de fartet (un peix característic de les llacunes litorals que està en perill d'extinció). Des del parc natural, ja se n'estan criant exemplars que es van capturar en basses de la zona (on corrien perill de morir per manca d'oxigen) amb la intenció d'alliberar-los.
El projecte per regenerar aquesta zona, situada en ple parc natural, costa 2,5 milions d'euros (MEUR). La majoria els aporta la Unió Europea a través del programa Life. De tot el pressupost total, 1,7 MEUR es destinen a desenrunar l'àmbit i a condicionar la zona de llacunes i maresmes.
Els restants serviran per fer obres complementàries (cal refer el traçat d'una línia elèctrica que passa per l'indret) i a fer seguiment científic del projecte, entre d'altres. En total, el projecte Life per recuperar la Pletera acaba l'any 2018. Abasta un àmbit de 66 hectàrees, dels quals una vintena corresponen a l'antiga traça del passeig marítim (allà on ara hi haurà les llacunes).
Un cop la zona hagi recuperat l'estampa que tenia abans no s'hi comencés a construir, no es permetrà l'accés a l'àmbit central de l'espai (allà on hi ha les maresmes, llacunes i dunes). S'hi habilitaran itineraris perifèrics per a vianants, bicicletes i cavalls, amb accessos a la platja. A més, s'aprofitarà l'estructura d'un dels antics transformadors elèctrics per convertir-lo en mirador.
Al projecte per recuperar la Pletera hi participen, a més de la Unió Europea, l'Ajuntament de Torroella de Montgrí, la Generalitat de Catalunya i l'empresa pública estatal Tragsa.
