El contagi d'una emoció dominant, la por, que va anar passant d'una persona a una altra, va ser un dels factors que van provocar la fugida en massa de les persones que aquest dimecres passat, a la nit, van creure possible un atac terrorista quan, en realitat, es tractava d'una Flashmob protagonitzat per un grup de turistes alemanys.

En aquell moment, els presents al passeig de Platja d'Aro, als bars, restaurants o botigues, van deixar per uns minuts de comportar-se com a individus per «transcendir» i formar part d'un col·lectiu. D'una manera «irracional i emocional», es van endur pel pànic, explica Gemma Crous, professora de psicologia de grups i organitzacions a la Facultat de Psicologia de la UdG. «Fas el que fa el del teu costat, deixes una mica de ser tú per passar a ser un col·lectiu», valora sobre un comportament que va ser «espontani i gens estructurat».

«Ningú va dir, anem cap aquí. Espontàniament un grup va interpretar que aquella era una situació d'un acte de terrorisme i van decidir fugir cap a una banda i la resta els van seguir», tot i que «ningú havia dit que allà hi havia més seguretat o què passava». De fet, segons la psicòloga, es va crear «una pauta col·lectiva, unes normes noves» que van emergir i que ningú havia «pactat explícitament». «Tots comencem a córrer, perquè està passant alguna cosa».

Ara bé, en una societat on cada dia rebem informació d'atacs terroristes, fets com els de Niça queden gravats en la memòria de l'individu. «Tres anys enrere no hi hauria hagut la mateixa reacció», prossegueix la professora. «Tenim al cap que en qualsevol moment pot passar i, en el cas de Platja d'Aro, o la gent va córrer perquè creia que hi havia un atac o perquè, tot i no saber què passava, raonava:?Si el del costat està corrent és que està passant alguna cosa», afegeix.

En una altra de les reaccions, les persones s'amagaven sota les taules o a les botigues, imitant comportaments que altres persones ja han fet abans i que s'han vist per televisió en successos ocorreguts en altres parts del món. «Es van donar unes pautes col·lectives», insisteix Crous, i «tothom va decidir fer el mateix que els altres, passant per alt les estructures institucionals establertes». Fins i tot, les «culturals»:?va actuar igual un català que un francès, un belga... «Tot passa per alt i hi ha un domini de les noves normes que acaben de sortir».

A banda, no només es va donar un comportament col·lectiu dels que hi eren físicament, segons la professora, sinó també de massa, a través de l'«alerta social» que es va generar a les xarxes socials. «Va transcendir més enllà», fins i tot entre la gent que era a Platja d'Aro però no al lloc dels fets.

Els rumors que es van generar en aquell moment, sobre gent que hauria sentit els trets, per exemple van ajudar que el pànic fos «racionalitzat o més reforçat». «Veies que l'altre tenia pànic, et deien que havien sentit trets o que algú els havia dit, encara que estigués a l'altre carrer», tot i que aquests rumors van afectar més a propagar el pànic a les xarxes socials i no tant als que eren allà, ja que allà l'emoció dominant era la por, afegeix. Un cop la informació «va ser contrastada», les persones van passar a «racionalitzar-ho» i a tornar, a poc a poc, a ser individus, encara amb la por al cos i alguns amb lesions.