No hi havia terroristes, no existia l'amenaça, ningú havia estat assassinat a la platja, no s'armaven bombes en pizzeries, cap llop solitari tenia hostatges en botigues de roba... però el pànic era real. Era real i contagiós! Algú o alguns van confondre un grup de turistes jugant a empaitar famosos amb un atac terrorista i milers de persones van córrer en estampida per salvar la seva vida... d'una amenaça fantasma.

Platja d'Aro va quedar sumida en el silenci a les deu de la nit. Un 2 d'agost! L'avinguda principal va quedar deserta i a l'interior dels restaurants, botigues i gelateries la gent s'amagava on podia. Ningú tenia intenció de sortir i les xarxes socials no ajudaven gaire perqué eren un batibull de rumors falsos que feien pensar a tothom que es trobava a les portes de la mort.

«Esperavem veure passar el terrorista amb l'escopeta», recorda Isaac Ramon, propietari de la botiga Napapijri on es va refugiar una trentena de persones al magatzem per culpa del flash-mob de Platja d'Aro, a dins dels vestidors i a l'escala. La majoria eren turistes francesos «i estaven atemorits». La gent no volia sortir ni quan ja se sabia que l'atemptat imaginari era una falsa alarma.

Un joier va deixar entrar multitud de gent a l'establiment i va abaixar la persiana perqué tenia la sensació que es trobava en un atemptat i que «vindria algú i ens dispararia». «Sobretot els francesos estaven completament histèrics», apunta.

La histèria es va apoderar de Platja d'Aro i gairebé tothom, quan va veure una marabunta de gent corrent esfereïda des de la platja a l'interior es va aixecar de les terrasses per amagar-se on pogués i fugir, a excepció d'un grup de deu turistes alemanys que es trobaven a la terrassa de la gelateria Dino i s'ho van presenciar tot des de les cadires, es van acabar el seu gelat, van pagar i van marxar. Així ho recorda la cambrera Mar Barreras i els seus companys, els quals van amagar-se al magatzem del local en sentir algú que cridava «disparen!» i veure centenars de persones corrents cames ajudeu-me.

«No entenc que un rumor sense cap base pugui provocar tant de pànic». Qui així s'expressa és la responsable del restaurant La Trattoria, Ana María García, que assegura que el seu cervell la va fer córrer en veure l'estampida humana tot i saber que no passava res «perqué no havia sentit cap tret» però «el cervell em deia "escapa, escapa!"». «Els francesos estaven blancs», apunta.

França en estat d'emergència, Espanya en alerta 4 per nivell terrorista, atemptats a Niça, París, Ansbach, Brussel·les...i aquests només són els europeus perqué també n'hi ha hagut també a Garissa (Kènia), Afghanistan, Iraq, Ankara (Turquia), Sana'a (Iemen), Peshawar (Paquistan).

Algú va malinterpretar una flashmob i Platja d'Aro va acabar dimarts jugant al joc del telèfon espatllat. Tant espatllat que ha quedat clar que, ara per ara, els que estan guanyant la batalla són precisament els que ens volen atemorits. I en aquesta ocasió no ha calgut disparar cap bala. Fa 16 anys, Al Qaeda va publicar un manual de guerra en el qual precisament pretenia que passés això. Ja no es pot dir que no existeixen els fantasmes...