'OTAN (Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord) era molt conscient del pes mundial de la Unió Soviètica (URSS) després de la Segona Guerra Mundial. Els aliats ho tenien tot previst, fins i tot com respondre davant una hipotètica invasió dels soviètics a l'est d'Europa i al nord de l'Àfrica. El 1953 van elaborar un informe classificat com a «top secret» i titulat: «La força i les capacitats del bloc soviètic» que incloïa la possible campanya a la península Ibèrica, amb 150.000 soldats creuant per Girona.

L'informe forma part d'un conjunt de documents desclassificats per l'OTAN el passat desembre. En aquest cas, són 355 pàgines on ho detallen tot en el cas d'esclatar una guerra entre el 1953 i el 1956. En tres blocs, desgranen la política soviètica, la seva economia, els efectius militars, els sistemes de defensa, les infraestructures... i una estimació de quines intencions podrien tenir en cas d'iniciar la invasió per dominar-ho tot.

I és que, segons l'OTAN, el bloc soviètic (inclosos els països satèl·lit) podria mobilitzar en cas de guerra «fins a 19 milions de persones, a més dels que ja estan a les forces armades, sense perjudici greu de la seva economia». Com a exemple, les tropes terrestres tindrien 5.000.000 efectius i les forces aèries 800.000, més els reservistes.

El document dedica dues pàgines a la hipotètica «campanya a la península Ibèrica», en cas d'èxit dels soviètics en la conquesta de bona part de la resta d'Europa.

Els «passos a través dels Pirineus determinaran la mida i la composició de forces soviètiques», prossegueixen. El gruix atacaria a través dels passos de les dues costes, és a dir, per Girona i el País Basc i, amb menys efectius, pels passos interiors per «envair els Pirineus» i assegurar l'Ebre.

A banda d'això, també hi hauria la possibilitat d'atacs aeris i a través del mar per debilitar les defenses dels Pirineus.

Segons l'informe, atacarien els Pirineus fins a 30 divisions de combat soviètiques que avançarien en la campanya de la península Ibèrica. Com es pot comprovar en el mapa superior, inclòs en l'informe, l'OTAN preveia que unes 10 divisions soviètiques entressin per la demarcació de Girona, des dels Pirineus, per anar cap al sud. Una divisió dels «rojos» en aquella època suposaven entre 12.000 i 15.000 militars, és a dir, fins a 150.000 soldats en total que passarien la frontera per Girona, es passejarien pel territori batallant i avançarien cap al sud.

Abans de creuar, però, els aliats creien que els soviètics s'haurien pres «una pausa considerable» per «construir unes forces d'atac d'aquesta mida». A més, les forces de reforç aèries i per mar dependrien de les disponibilitats soviètiques del moment en funció de les seves victòries i conquestes anteriors, també en cas hipotètic.

Imaginant que superen els Pirineus, el flanc del mediterrani tindria tres objectius. Una columna (unes cinc divisions) es desviarien a València (fins i tot sense tenir com a gran objectiu Barcelona), mentre la resta anirien a Cartagena i finalment Algesires, on es retrobarien amb la columna que hauria avançat pel centre, passant per Madrid -altres a Lisboa- conquerint els grans ports i Gibraltar.

El problema de l'ample de via

L'informe inclou «consideracions logístiques». Són els «inconvenients» que es podrien trobar els soviètics als Pirineus. De fet, és un inconvenient que avui en dia encara és d'actualitat (tot i que en el cas de la suposada guerra seria negatiu només per als soviètics): les vies del tren són diferents a França i a Espanya. «L'amplada de les vies de 5 peus i 6 polzades no permet el seu pas des del sistema ferroviari francès», diu l'OTAN. A més, el manteniment de les vies a Espanya durant anys ha estat «inadequat» i «van curts d'estoc».

Així, conclou, sense la possibilitat d'utilitzar inicialment les vies, les forces soviètiques a Espanya «estarien limitades», només «amb les carreteres disponibles» i, potser, pel que els arribi a través dels ports mediterranis i atlàntics.

Finalment, a més de les dificultats dels Pirineus -una consideració que la CIA també preveu en els seus informes estratègics d'Espanya-, les muntanyes i el terreny abrupte de l'interior, avisen, són excel·lents per a «activitats de les guerrilles» amb les qual «els espanyols són notòriament famosos».

En paral·lel, l'informe inclou un altre mapa en el qual es veu el potencial abast dels míssils soviètics des dels Urals. El seu radi assoliria de ple la costa gironina.

Per sort, mai es van llançar els míssils, ni molt menys es va desencadenar una guerra, i tot va quedar en una mera hipòtesi.