El Jutjat d'instrucció 2 de Sant Feliu de Guíxols ha enviat a presó tres integrants d'un grup criminal que han provocat fins a tres onades de robatoris silenciosos a la comarca del Baix Empordà. Els tres lladres haurien perpetrat fins a 33 robatoris als municipis de Calonge, Platja d'Aro i Santa Cristina d'Aro entre l'abril i el juny d'aquest any. El 'modus operandi' dels detinguts és molt específic, solen entrar a les cases de nit, sense fer soroll i aprofitant que els ocupants estan dormint. A més, acostumen a forçar l'accés fent petits forats a marcs de portes i finestres amb un trepant i introduint un filferro per aconseguir entrar. Dels 33 robatoris, 19 els han comès seguint aquest sistema. Un dels detinguts és Fatjon Lugja àlies Mario de Rocco, a qui l'Audiència de Girona ja va condemnar el juny del 2016 a 7 anys de presó per liderar una altra banda que va assaltar 25 cases. Els Mossos d'Esquadra els van detenir divendres i aquest dimarts han passat a disposició judicial.

La investigació va arrencar el 3 d'abril, quan va començar la primera onada de robatoris silenciosos a cases del Baix Empordà. En aquest tipus d'assalt, els lladres entren als habitatges de nit, aprofitant que els ocupants de l'immoble dormen i cometen el cop sense fer soroll.

En aquesta primera onada, que va durar fins al 26 d'abril, els lladres van perpetrar fins a vuit robatoris, tots a urbanitzacions de Calonge. La Unitat Territorial dels Mossos d'Esquadra va obrir una investigació tutelada pel Jutjat d'instrucció 2 de Sant Feliu de Guíxols.

En la majoria dels robatoris, els lladres van aconseguir entrar als immobles fent servir una tècnica molt concreta: fent un forat amb un trepant als marcs de portes o finestres i forçant l'accés amb un filferro.

No és el primer cop que es cometen robatoris amb aquest sistema a les comarques gironines. Aquest és un mètode estès entre delinqüents d'origen albanès i, de fet, és el que van usar els assaltants per accedir a casa de l'empresari gironí Jordi Comas, assassinat l'any 2012 durant un robatori. El juny del 2016, a més, l'Audiència de Girona va condemnar sis integrants (entre els quals Lugja) d'una banda de lladres silenciosos que forçaven els accessos d'aquesta manera.

Els Mossos d'Esquadra van comprovar els telèfons que hi havia a la zona les nits que es van cometre els robatoris i van fer seguiment de vehicles sospitosos captats a través de càmeres. D'aquesta manera, la investigació es va començar a centrar en tres sospitosos.

A principis del mes de juny, comença una segona onada de robatoris de característiques idèntiques. Les persones identificades durant els seguiments i vigilàncies són tres. Un d'ells, Fatjon Lugja àlies Mario de Rocco, ja condemnat per liderar una altra banda de lladres silenciosos. Els altres dos no són els socis d'abans però, igual que Lugja, són d'origen albanès.Vivien junts

En un principi, tots tres vivien plegats a un hostal de Lloret de Mar i la investigació va poder determinar que, com en el grup criminal anterior de Lugja, feien servir zulos com a amagatalls per a part del botí (generalment s'enduien material electrònic, joies i diners) i roba o eines utilitzades per perpetrar els robatoris. A més, un dels integrants del grup feia de conductor. Duia els lladres que havien de perpetrar el robatori fins a la urbanització i, més tard, els passava a recollir a un punt acordat.

El sotscap de l'Àrea d'Investigació Criminal (AIC) dels mossos a Girona, el sotsinspector Carles Martínez, ha concretat que els lladres solien caminar "fins a cinc quilòmetres de nit a través del bosc" per evitar deixar rastres. "Com que era un grup molt especialitzat, havien après a corregir errades; d'aquesta manera, s'asseguraven que no se'ls pogués detectar perquè no arribaven amb el vehicle fins als llocs", ha afegit Martínez.

A més, els lladres també feien servir una altra tècnica per evitar ser descoberts. Sortien de casa seva vestits com a turistes, es posaven roba fosca abans d'actuar, i després tornaven a canviar-se. "Sabien que si duien els objectes robats o la roba al damunt, els podries atrapar; per això, ho deixaven tot sempre en un amagatall situat a mig camí", explica el sostinspector.

Durant la segona i la tercera onada de robatoris, els investigadors van veure aparèixer en escena un quart sospitós, d'origen espanyol, que té una relació "íntimament lligada" als tres sospitosos empresonats i, fins i tot, va arribar a viatjar fins a algun dels amagatalls on hi havia objectes robats. La investigació dels Mossos d'Esquadra va poder localitzar fins a tres possibles zulos de la banda i vincular els lladres amb un total de 33 robatoris.

Detinguts

Aleshores, els mossos van muntar un dispositiu policial de detenció que va culminar divendres. A Lugja el van detenir quan s'aproximava a un dels amagatalls, situat a la urbanització de Montbarbat de Maçanet de la Selva. En aquell moment, el quart sospitós d'origen espanyol que l'acompanyava va emprendre la fugida en vehicle però el van detenir poc després. Als altres dos, els van arrestar a l'hostal de Lloret.

Els detinguts han passat a disposició judicial aquest dimarts i la jutgessa ha enviat a presó provisional sense fiança els tres homes d'origen albanès, que en seu judicial es van acollir al seu dret a no declarar. Argumenta que hi ha risc de fugida perquè estan en situació irregular al país i no tenen cap tipus d'arrelament, ni familiar ni laboral. A més, sosté que hi ha un perill evident de reiteració delictiva, sobretot en Lugja que, tot i la condemna prèvia, no ha dubtat en tornar a formar un grup criminal per cometre més robatoris.

Els vinculen amb 27 robatoris amb força, 6 violacions de domicili en concurs medial amb furt perquè van entrar a cases aprofitant que hi havia accessos oberts i pertinença a grup criminal. 23 dels robatoris els van cometre a Calonge, sobretot a la urbanització Vescomtat de Cabanyes, nou a Platja d'Aro i un a Santa Cristina d'Aro.

A més d'aquests quatre detinguts, els Mossos d'Esquadra també han arrestat una cinquena persona per la seva implicació amb els robatoris. A aquest, se li va deixar la detenció sense efecte en espera que la jutgessa el citi a declarar.