L'Ajuntament de Castell-Platja d'Aro aposta perquè el carrer Doctor Fleming estigui lliure de vehicles i sigui 100% per a vianants, en una mesura que proposa per potenciar la creació d'una illa comercial entre aquesta via i l'avinguda de s'Agaró, amb les galeries enmig. Aquesta mesura forma part del Pla d'enfortiment de les galeries comercials de Platja d'Aro, el qual va ser presentat aquest dimarts davant d'una seixantena de propietaris i de botiguers que, dimecres que ve, tenen la primera taula de treball amb la proposta de l'Ajuntament de convertir l'avinguda Doctor Fleming en una via destinada als vianants i, per tant, que esdevingui la porta d'entrada de l'illa comercial, segons ha concretat el regidor de Promoció Econòmica, Maurici Jiménez.

El regidor ha exposat que el concepte comercial de Platja d'Aro se centra en una visió d'un eix comercial, és a dir, que l'avinguda principal de la localitat centralitza la zona de visita i passeig de visitants i clients. La voluntat de l'equip de govern és reconvertir aquest concepte amb l'illa comercial, de manera que s'hi incloguin les galeries que hi ha entre el carrer Doctor Fleming i l'avinguda de s'Agaró. Per delimitar aquest espai i adequar aquesta illa comercial, l'Ajuntament proposa que el carrer Doctor Fleming sigui només per a vianants, cosa que hauria d'afavorir que els visitants s'incrementessin a les galeries, així com la tendència a endinsar-s'hi.

Després de la trobada de dimecres, cadascuna de les tres galeries inclosa en aquest pla de d'enfortiment estan convocades en reunions dedicades a elles el 10 d'octubre -Neptuno-, el 17 d'octubre -Sant Lluís- i el 23 d'octubre -Albatros-. Jiménez ha concretat que n'ha quedat exclosa la galeria Bona perquè no s'exigeix que se'n faci un pla especial perquè només té un propietari, però en tot cas l'Ajuntament l'ha convidat a participar-hi i el responsable s'hi va mostrar interessat, ha explicat Jiménez.

El regidor de Promoció Econòmica ha concretat que les reunions de cada galeria són diferents perquè també tenen realitats jurídiques diferents -els carrers de les galeries són de gestió privada-. En aquestes reunions també tractaran la normativa d'ocupació, la normativa de la imatge dels locals i el foment de la gestió municipal dels carrers privats com a ús públic.

Aspectes a millorar

El pla d'enfortiment de les galeries presentat dimarts s'ha fet a través d'entrevistes, enquestes i visualització ocular; una recol·lecció de dades que ha permès determinar que, per exemple, la percepció de Platja d'Aro és la d'un gran eix comercial que no es veu com un espai comercial urbà modern a l'aire lliure, de manera que el pla busca que es converteixi en un espai comercial urbà amb diferents zones d'atractiu comercial, familiar i de passeig de Platja d'Aro.

També és important la visió dels mateixos comerciants i dels clients. Entre les galeries sumen 149 establiments i el pla detalla aspectes a millorar i aspectes positius de cadascuna d'elles en funció del que han dit els comerciants. Per exemple, a les galeries Neptuno es pot millorar la diversitat d'horaris i es veu com a positiva l'homogeneïtzació de l'oferta; a les Sant Lluís, es detecta manca d'organització interna, si bé es veu positiu que hi ha alguna activitat de dinamització; i a les Albatros es veu com a millorable el trànsit de vianants, mentre que és positiu que hi ha poca temporalitat. Els comerciants de les tres coincideixen que es pot millorar el manteniment de les zones comunes i la imatge de les galeries.

La visió dels consumidors

De les 417 enquestes realitzades a clients, s'assenyalen diferents aspectes que no presenten un bon estat, com ara una imatge de les botigues excessivament orientada al turisme; difícil circulació en hores punta pels carrers interiors; escassa visibilitat d'alguns accessos; manca de mapes informatius sobre el conjunt de l'oferta existent o una neteja insuficient durant els caps de setmana i a l'estiu.

Davant d'aquesta anàlisi, les línies estratègiques que planteja el pla de les galeries a quatre anys vista són tres: un de l'espai comercial urbà, que busca millorar l'oferta comercial i l'amabilització i l'ordenació de l'espai comercial urbà per a la millora de l'experiència de passeig i compra; un altre eix centrat en la cooperació i consens, és a dir, promoció i enfortiment d'un model associatiu comercial que treballi compromès amb les línies de cooperació i consens amb els diversos agents econòmics del municipi; i un tercer de competitivitat, que té com a objecte de treball la identificació, promoció i dinamisme del comerç de Platja d'Aro, a la vegada que l'impuls i l'atractiu del teixit comercial.