El que va ser el primer càmping registrat oficialment a Espanya, el càmping la Fosca a Palamós, ja és història, així com l'hotel que els antics propietaris van aixecar en la mateixa parcel·la. Aquest juny, la societat Bellafosca SL va canviar de mans, i ja no pertany a la família Farré, que l'havia gestionat tota la vida.
L'Ajuntament de Palamós ha concedit la llicència d'enderroc d'aquestes instal·lacions, que van acollir turistes del 1954 al 2005, quan van tancar les portes. En tot cas, ha concretat el regidor d'Urbanisme, Jordi Pallí, els nous representants de Bellafosca SL no han entrat cap projecte del que hi volen fer, si bé el pla d'ordenació urbanística municipal és clar amb el desenvolupament que es pot fer a la parcel·la: un bloc de pisos a l'espai que ocupava l'hotel i 12 cases unifamiliars en parcel·les de 400 metres quadrats.
Pallí ha recordat que serà el pla parcial el que concretarà definitivament com es distribueix aquest sector. També ha precisat que la parcel·la quedarà partida pel mig ja que el POUM hi dibuixa un carrer.
D'aquesta manera, es posa fi al primer càmping d'Espanya, bé, almenys al primer que es va registrar com a Terreny Oficial de Càmping al Ministeri d'Informació i Turisme espanyol, precisa Jaume Farré, fill de Jaume Farré i cosí de Joan Farré, els dos fundadors de l'establiment. Malgrat el parentiu dels creadors del primer càmping espanyol -Jaume Farré era oncle de Joan Farré-, es portaven pocs anys, recorda Jaume Farré fill, que junt amb d'altres familiars també va gestionar l'establiment fins al 2005, quan van decidir tancar-lo perquè era petit i la seva antiguitat requeria d'una inversió important per adequar-lo a les normatives que anaven sortir sobre l'allotjament.
Jaume Farré explica que el seu pare i el seu cosí van impulsar l'oficialització dels càmpings com un espai tancat i amb serveis on es pogués acampar, cosa que aleshores no estava regulada. Així fou com el Ministeri va crear el registre de Terreny Oficial de Càmping, i on el càmping la Fosca fou el primer inscrit. En aquell inici, la instal·lació comptava amb servei d'aigua i de manutenció, antecessor dels actuals càmpings que ofereixen tota mena de serveis de manera que les persones que s'hi allotgen no necessiten sortir-ne.
Amb l'expansió del turisme, Jaume i Joan Farré van ampliar el càmping amb un restaurant a sobre del qual hi van obrir algunes habitacions. Aquest desenvolupament es va produir el 1958 i es va completar amb una segona fase d'ampliació de l'hotel el 1963.
Cinquantè aniversari
L'any 2004, el càmping va celebrar el seu cinquantè aniversari però, tot i la seva ubicació en un paratge únic -no tant, però, com quan es va obrir-, l'any següent va tancar les portes. Jaume Farré ha exposat, en aquest sentit, que la clientela que tenien al càmping i a l'hotel era de tota la vida i que, gran part, eren belgues, si bé al principi n'hi havia molta de britànica i suïssa.
Ara, 12 anys després del seu tancament, els nous propietaris de la societat volen intervenir-hi i el planejament urbanístic és clar sobre l'ús residencial que poden tenir aquests terrenys.
