L'amargor, el patiment i el dolor de la Guerra Civil segueix ben viu en la memòria i els cors de les persones que la van sofrir, malgrat que quasi fa 79 anys que es va acabar. I rememorar aquells fets encara humiteja els ulls de les persones que els van viure, com a la ganxona Pilar Iglesias, de quasi 94 anys, i una de les 12 protagonistes del documental Les nenes de la Guerra, un treball que han elaborat una dotzena de fotògrafs amateurs de Sant Feliu de Guíxols que s'estrena aquest diumenge a les sis de la tarda al Teatre MunicipalLes nenes de la Guerra Narís Masferrer, i pel qual ja està quasi ple (per assistir-hi, cal fer una reserva a l'Oficina de Turisme).

Ahir, la sala de plens de l'ajuntament ganxó va acollir la presentació del documental amb vuit de les 12 protagonistes, i dues membres de l'equip realitzador, 10 Auris, la directora Amàlia Feixas i Iolanda Perich. Entre les dones que han ofert el seu testimoniatge d'aquells tres anys de guerra, hi ha el de Pilar Iglesias que, tot i el temps passat, recorda, com si haguessin passat ahir, els bombardejos i la por que li provocaven, sobreviure a un atac d'avions que ametrallaven i la fam que va seguir la Guerra Civil. I s'emociona.

Una pinzellada d'un relat que els espectadors es trobaran en el documental d'una hora, les gravacions del qual s'han realitzat a l'escola Gaziel i als safarejos del Puig. La directora del documental va destacar que «impacta la senzillesa» amb la qual les protagonistes d'una època molt dura expliquen les seves vivències. «És una lliçó d'humanitat», conclou Feixas.

«Il·lusió i tristesa»

De les 12 protagonites, vuit van viure la guerra a Sant Feliu de Guíxols, mentre que les altres quatre eren de Madrid, Barcelona, Badajoz i Còrdova. Dolors Ferrer, que té 90 anys, explicava que havia nascut a Barcelona, però per culpa dels bombardejos a la ciutat comtal es va traslladar al poble d'Aragó de la seva mare, que després es va convertir en el front, a més que hi va estar 18 mesos separada dels seus pares. Per ella, el documental li ha significat «molta il·lusió», però també «tristesa» de recordar aquells anys díficils.

En tot cas, el documental també recull el dia a dia de les 12 protagonistes, aleshores infants i adolescents, com ara els jocs, les cançons i elements relacionats amb la família i l'escola.

Amàlia Feixas comentava que feia anys que tenia la idea de «recollir les vivències de gent anònima» i com a homenatge a les mares d'aquestes dones, que es van quedar a casa cuidant les criatures mentre els homes eren a la guerra i, per tant, «les van haver de pujar soles».

L'emissió del documental es complementarà amb una exposició fotogràfica de «les nenes» al Teatre. També amb la projecció de les entrevistes personals completes de cada protagonista (seran de tres en tres, a les onze del matí, els diumenges 18 i 25 de febrer i 4 i 11 de març, al Museu d'Història de Sant Feliu).

En aquest sentit, l'equip productor té una dotzena d'hores d'entrevistes, de manera que per a la feina d'edició va ser «molt complicat» retallar el testimoniatge de les protagonistes perquè «cada història és molt important», va destacar Perich. I va subratllar que el dolor que aquestes nenes van patir fa 80 anys, encara es viu als infants d'altres parts del món que estan en conflictes bèl·lics.

També van haver de limitar el nombre de participants al documental ja que n'haurien pogut tenir més -una les portava a una altra possible testimoni-, però tenien la frontera de temps d'una hora d'emissió. Les entrevistes es van fer entre el 18 de febrer i l'11 de març de l'any passat, i llavors va seguir la postproducció fins al novembre. L'equip de 10 Auris també està format per 12 membres, integrants de l'Agrupació Fotogràfica guixolenca.

10 Auris cedirà el treball a l'Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, i es mostren oberts a treballar perquè se n'editi un llibre si sorgeix l'oportunitat.