L'associació Salvem el Golfet ha presentat al·legacions contra el pla especial dels Jardins de Cap Roig, que afecta els municipis de Palafrugell i de Mont-ras. L'entitat, que va néixer per lluitar contra la construcció del xalet que es troba a sobre del penya-segat del Golfet, ha estès el seu àmbit d'actuació atès que els Jardins de Cap Roig és una finca veïna de l'immoble i perquè consideren que formen part del «paratge que valorem i estimem», va explicar ahir la representant de Salvem el Golfet, Margarita Riera, en la presentació d'aquestes al·legacions.
El lletrat de l'associació, Eduard de Ribot, va ser molt contundent amb el Pla Especial que proposa la Fundació Bancària La Caixa -i que han aprovat inicialment els ajuntaments dels dos municipis- perquè considera que «és incompatible amb l'espai natural» que ocupa i perquè «subverteix els principals generals del sòl no urbanitzable de protecció especial -qualificació que té la finca de Cap Roig, segons De Ribot».
En aquest sentit, va expressar que el pla especial, «en comptes de protegir aquests terrenys de singular valor, hi autoritza quatre edificis nous». Els terrenys de la finca formen part de l'EIN de Castell-Cap Roig i de la Xarxa Natura 2000.
L'advocat es referia a la construcció d'un auditori soterrat i d'un equipament polivalent al castell, a una nova construcció a l'antiga pedrera i un edifici de dues plantes en substitució dels hivernacles del poblat. Així, la primera de les al·legacions és que aquestes edificacions són incompatibles amb els valors naturals, paisatgístics i ambientals de l'indret.
Salvem el Golfet al·lega que les noves edificacions vulneren la Llei de Costes, el Pla Director del sistema costaner i el Pla Territorial Parcial de les Comarques Gironines; que el pla tampoc respecte el límit del 20% d'ampliació de volums del sòl no urbanitzable que marquen els POUM de Mont-ras i Palafrugell; i que l'ús d'allotjament de l'ampliació del poblat pot convertir-se en un ús hoteler encobert.
De Ribot també troba sorprenent que el Pla Especial no recolli la intervenció en el camí de ronda, i encara més que l'Ajuntament de Palafrugell estigui disposat a expropiar-lo quan la seva adequació i cessió per part de La Caixa al municipi hauria de ser «la càrrega mínima» per permetre la construcció de quatre edificis.
Palafrugell, d'acord amb el pla
L'alcalde de Palafrugell, Josep Piferrer, va manifestar ahir que l'Ajuntament està d'acord amb les intervencions que preveu La Caixa i que l'expropiació del camí de ronda és la fórmula més àgil per aconseguir-lo atès que la propietat és de la Fundació i que, en tot cas, el cost serà mínim per l'administració. Piferrer va afegir que, actualment, les dues parts estan negociant quin tram de camí de ronda -del que pertany al municipi palafrugellenc- executa la Fundació, però que seran almenys quatre dels set talls amb què s'ha dividit el recorregut dins del terme de Palafrugell.
Per la seva banda, fonts de la Fundació Bancària La Caixa van precisar que, a més del pla especial, han presentat una declaració ambiental estratègica perquè la intervenció sigui el màxim d'escrupolosa i respectuosa amb l'entorn de l'Espai d'Interès Natural i se cenyeixi a la legalitat.
