L'Ajuntament de Begur va aprovar incialment en el ple del mes de maig una modificació puntual del POUM que afecta el sector d'Aiguafreda, document que es troba en el termini d'informació pública. Aquesta modificació busca desencallar la reurbanització dels serveis d'aquest àmbit urbanístic, i la tramitació ha posat sobre la taula que el POUM recull que s'hi poden construir més de 400 habitatges i tres hotels. Aquesta xifra ha posat en alerta les entitats ecologistes que ahir, a través d'un comunicat d'Ecologistes en Acció de Catalunya, van voler denunciar aquest fet per «intentar salvar la cala d'Aiguafreda de l'especulació urbanística, un dels últims trams verges de la costa de Begur».

L'alcalde de Begur, Joan Loureiro (JuntsxBE-ERC), va precisar, però, que aquests més de 400 habitatges són els que permet el planejament urbanístic en aquest sector, però la gran majoria ja estant construïts, de manera que actualment hi ha unes 180 finques que encara no s'han edificat.

En aquest sentit, però, els ecologistes, que s'han agrupat sota la Plataforma SOS Costa Brava per lluitar contra les agressions que hi han detectat i hi detecten, van detallar que, d'acord amb la documentació d'aquest sector, «el conjunt de l'àmbit està edificat en un 20-25% essent la majoria de les edificacions implantades en els anys 90». Loureiro va insistir amb la dada de les 180 finques que queden per construir.

L'alcalde va exposar ahir que el sector urbanístic d'Aiguafreda és un dels més grans -té una extensió d'unes 70 hectàrees- i més antics de Begur -esta recollit en els plans generals del 1989 i 2003, però ja estava delimitat el 1975- i té àmbits amb serveis, d'altres sense i d'altres amb part d'ells. Davant de la deficiència en aquests serveis, fa més de 16 anys que hi ha una suspensió de llicències, va afegir Loureiro.

El batlle va relatar que l'anterior govern havia intentat urbantizar el sector, voluntat que va acabar amb quatre contenciosos administratius contra l'Ajuntament perquè no es va distingir entre els àmbits que ja tenien els serveis i els que no, de manera que tothom havia de pagar per uns serveis nous.

El govern actual, però, ha optat per dividir el sector en diferents polígons en funció dels serveis que disposin. Loureiro va afegir que això ha provocat que es retirin els contenciosos. També va recordar que l'actuació municipal ha rebut l'assessorament d'Urbanisme de la Generalitat i que la Direcció General de Polítiques Ambientals de la Generalitat va emetre un informe el 2016 on certificava que la urbanització no envaix cap espai natural qualificat com a PEIN o Xarxa Natura 2000.

En tot cas, SOS Aiguafreda -plataforma derivada de SOS Costa Brava- afirmava que «l'informe de la Generalitat no pot considerar-se sota cap concepte una avaluació d'impacte ambiental ja que no analitza la capacitat de càrrega de la zona, l'impacte de les noves edificacions i de les piscinese que es construirien, la forçosa tala dels boscos existents amb el devastador impacte sobre la fauna i la flora, l'impacte de l'augment del trànsit rodat, els residus generats o dels recursos hídrics necessaris, entre d'altres».

I afegien que «actuacions urbanístiques especulatives com aquesta haurien de formar part del passat, no del futur que volem construir».

La resposta de l'alcalde sobre aquest assumpte va ser que, davant de les crítiques sobre el creixement del desenvolupamet urbanístic d'aquest sector, «he demanat un estudi d'impacte ambiental» per garantir una actuació correcta.

«Una invenció»

Tornant a les més de 400 cases que SOS Aiguafreda denuncia que s'hi poden construir, Loureiro va precisar que hi ha unes 180 finques pendents de construir, és a dir, la gran majoria dels 400 habitatges que hi permet el POUM ja estan edificats, va insistir el batlle.

Joan Loureiro va afirmar que, amb la modificació del POUM, no hi ha cap increment d'edificabilitat del que ja hi havia programat i va reiterar que aquesta programació urbanística d'Aiguafreda «no ens la traiem de la butxaca», sinó que ja estava recollida en el planejament del municipi des de fa anys.

Loureiro va concretar que la modificació puntual que tramita ha de permetre la urbanització dels serveis i, per exemple, modifica vials, uneix les zones verdes i agrupa les edificacions per evitar-ne la dispersió o reserva un espai per un dipòsit d'aigua que no estava previst. Sobre els hotels, va concretar que n'hi ha dos que dificílment es construiran per l'ubicació poc atractiva que tenen.