11 de juliol de 2018
11.07.2018

Absolt el policia local acusat d'abusar sexualment de la fillastra de 3 anys a Vall-llobrega

La sentència recull que la petita "mai" es quedava sola amb el processat i que hi havia un clima "especialment conflictiu" entre els pares de la menor

11.07.2018 | 14:08
Absolt el policia local acusat d'abusar sexualment de la fillastra de 3 anys a Vall-llobrega

L'Audiència de Girona ha absolt el policia local acusat d'abusar sexualment de la fillastra de 3 anys al domicili familiar de Vall-llobrega (Baix Empordà). La sentència recull que els tocaments "no han quedat acreditats". Entre els arguments, el tribunal exposa que la mare de la petita va explicar al judici que el processat "mai" es quedava sol amb la petita ni feien junts la migdiada, el moment en el qual s'haurien produït els suposats abusos. "L'acusat no va tenir ocasió propícia per abusar de la nena", recull la sentència. A més, també assenyalen que va ser el pare biològic de la nena qui va interposar la denúncia el maig del 2015 i va ser enmig d'un clima "especialment conflictiu perquè es trobaven en una lluita judicial per la custòdia de la menor". "No ha pogut existir cap objectivació del suposat delicte", conclou el tribunal que afegeix, però, que no hi ha indicis que la declaració de la menor sigui "producte de la fantasia o de la suggestió d'altres adults". La fiscalia demanava per a l'acusat una pena de 6 anys de presó.

Sentència absolutòria perquè "no ha quedat acreditat" que l'acusat abusés sexualment de la petita quan tenia 3 anys. El tribunal conclou que la declaració que la menor va fer als equips d'assistència a la víctima no estava "mediatitzada" però que hi ha proves de descàrrec que porten a l'absolució del processat.

La sentència subratlla que "no ha pogut existir cap objectivació del suposat delicte". En aquest punt, el tribunal detalla que no hi ha hagut cap rastre biològic que es pogués analitzar, ni cap tipus de violència que deixés senyal visible en la menor o alguna intimidació que "pogués deixar rastre psicològic d'estrès". A més, també argumenta que hi ha circumstàncies que posen en entredit la càrrega acusatòria.

D'una banda, la declaració de la mare de la menor, que al judici va assegurar que el processat "mai" es quedava a soles amb la petita. La sentència exposa que, segons va explicar, l'agent aleshores treballava a la Policia Local de Sant Feliu de Guíxols en torn de nit i dormia fins l'hora de dinar. A més, va exposar que ella no treballava i era qui s'encarregava d'anar a buscar la petita (i la seva germana) a escola i a la guarderia.

"La mare de la nena no faltava a l'hora de la migdiada, que és quan sembla que es van produir els fets", diu la sentència que afegeix que, per això, l'acusat "no va tenir ocasió propícia d'abusar de la nena". Una argumentació que el mateix processat va subscriure al judici, quan va negar els fets i va assegurar que no era qui s'encarregava de dur la menor a dormir a dormir havent dinat.

A més, el tribunal també ressalta que la denúncia, interposada pel pare de la menor el 2015, es va fer quan hi havia un clima "especialment conflictiu" entre els pares de la nena que estaven immersos en una "lluita judicial" per la custòdia. "No pot descartar-se que, desconeixent com i en quin moment, pogués haver existit algun tipus d'insinuació o suggeriment", exposa el tribunal que afegeix que també crida "poderosament l'atenció" que el pare, pocs dies després de tenir una sentència que atorgava la guàrdia i custòdia de la nena a la mare, desistís de l'exercici de l'acusació particular contra el denunciat. "Ens dona a entendre que els sosteniment de l'acusació era merament instrumental per aconseguir una posició de prestigi en el procediment civil", conclou.

El tribunal també valora la declaració judicial del pare de la nena i afirma que "deixa a molt a desitjar" perquè incorre en "oblits i contradiccions", tot i que va ser a qui la nena va explicar els abusos. La sentència exposa que la decoració de la nena gravada en vídeo davant l'equip de psicòlegs no té indicis de ser "producte de la fantasia o de la suggestió d'altres adults.

"Tot i que no desvirtuem, tot i els seus dèficits naturals, la prova de càrrec, la de descàrrec s'ha mostrat suficientment ferma com per crear dubtes sobre la certesa de la primera, i per això es procedeix a l'absolució de l'acusat", conclou la sentència.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema