La Policia Local de Platja d'Aro implicarà els comerciants, els hotelers i els restauradors a l'hora de gestionar emergències que generin pànic com la «flashmob» de la qual, avui, es compleixen dos anys. Els fets van tenir lloc el 2 d'agost de 2016, quan un grup de joves alemanys amb pals de selfies van simular estar perseguint un famós per l'avinguda Cavall Bernat de Platja d'Aro. Una actuació que va generar escenes de tensió i pànic perquè molts ciutadans i turistes de la població van creure que es tractava d'un atac terrorista i van sortir corrent, marxant de les terrasses i fugint pels carrers.
Tot i que fa dos anys del succés, el municipi encara té ben present el record del que va passar aquella nit. Per això, amb l'objectiu de minimitzar riscos, la Policia Local i l'Ajuntament estan creant un nou protocol per actuar davant possibles situacions de crisis. Sobretot, concreta el cap de la policia, el sotsinspector David Puertas, l'eix del projecte és bastir un canal de comunicació «àgil, transparent i veraç» que serveixi d'altaveu a la Policia Local. L'objectiu és que, tothom qui rebi aquests missatges, tingui la certesa que són oficials (i d'aquesta manera, lluitar contra els rumors i fake news que davant situacions de crisi circulen per xarxes socials).
D'entrada, la policia de Platja d'Aro ja ha demanat -i trobat- la col·laboració dels hotelers, restauradors i comerciants del municipi. De fet, el sotsinspector recorda que els seus locals es poden convertir en refugi, «com va passar en el cas dels atemptats a les Rambles de Barcelona, quan moltes persones van entrar a bars, botigues i restaurants».
David Puertas explica que l'objectiu principal davant una crisi és «minimitzar els danys a les persones». Bé siguin situacions com la de la «flashmob», un atac terrorista o catàstrofes naturals. Per això, el cap de la policia diu que, a través d'aquest canal oficial, -s'està pensant en opcions com Telegram o Whatsapp- s'aniran enviant missatges als destinataris «que els donaran informació sobre allò que han de fer a cada moment; i sobretot, allò que no han de fer».
D'aquesta manera, els treballadors d'hotels, restaurants, bars i botigues de Platja d'Aro sabran com actuar. A més, prèviament, aquest personal haurà rebut formació. Es faran sessions amb un psicòleg que els explicarà com encarar una situació d'emergència i la Policia Local també els donarà consells de seguretat. «Ells han de ser la nostra veu», precisa el cap de la policia. I hi afegeix: «Per exemple, en cas de confinament, tots els qui estiguin a dins del local han d'anar fins a la part més allunyada dels vidres, s'han de tancar persianes tan aviat com sigui possible i no moure's de l'interior fins que la policia ho indiqui».
En paral·lel, amb l'objectiu «d'amplificar» la informació oficial, la Policia Local de Platja d'Aro també enviarà missatges a diferents « influencers» del municipi (perquè els trametin a la ciutadania a través de les xarxes socials) i als mitjans de comunicació. «Ells són una altra de les potes importants d'aquest projecte», precisa el cap de la Policia Local.
De moment, ja s'han fet algunes primeres reunions perquè tot aquest projecte sigui una realitat. Però el gruix de la feina es durà a terme al llarg d'aquest estiu. «Comptem que tot estigui enllestit a finals de setembre», indica Puertas, que precisa que serà llavors quan ja s'hagin fet les formacions entre els responsables dels hotels, bars, restaurants i comerços.
El projecte neix de l'àrea de Protecció Civil de l'Ajuntament de Platja d'Aro (de la qual el sotsinspector n'és el responsable). Compta amb la col·laboració de la Diputació de Girona (que és qui aporta el psicòleg que farà les formacions).
Els fets del 2 d'agost del 2016 van acabar amb la detenció de cinc monitores, que van quedar lliures després de declarar davant el jutge a Sant Feliu de Guíxols. El jutjat finalment va arxivar el cas de la «flashmob» que va desfermar la histèria i el pànic aquell estiu.
Després del succés, l'Ajuntament de Castell - Platja d'Aro va modificar la seva Ordenança de Convivència, que inclou multes de fins a 750 euros a qui faci alguna «flashmob» en ple carrer i no hagi demanat permís al consistori.
