El repte de recuperar talent emprenedor

Davant la pèrdua de població i de l'estacionalitat provocada per la preeminència del tercer sector, el consistori va anunciar a principis de mes que Calonge es convertirà en un futur en un «Hub tecnològic», és a dir, en una plataforma que capturi talent amb l'objectiu de crear eines relacionades amb «Smart Cities» o ciutats intel·ligents.

El projecte de creació del Hub té una previsió de quatre anys i es realitzarà al Viver Alta Mar, creat a finals del 2016 i que comparteix espai amb el Palau Firal. Forma part del programa «Emprèn» de la Generalitat i és el segon municipi gironí que s'hi ha adherit després de Figueres. «El primer pas és fer una crida a emprenedors perquè realitzin una formació de tres mesos per desenvolupar productes vinculats a les ciutats intel·ligents», diu el regidor. Hi haurà encara dues fases més. Després de la formació, durant quatre mesos es crearan les empreses «potencials», que estaran supervisades per un equip de mentors qualificats i que tindran un suport econòmic de 10.000 euros. El consistori comprarà els dos millors projectes que es creïn cada any. La idea és resoldre les dues primeres fases d'aquí a finals d'any i que de cares al primer trimestre de l'any que ve, els primers projectes ja estiguin llestos. «Si cada any passen 15 alumnes als blocs formatius, d'aquí a qautre anys haurem creat un Hub», explica l'edil.

Per ara, el consistori està treballant en la fase de «captar» talent: universitats tècniques, cicles formatius, màsters d'emprenedoria o graus d'administració i direcció d'empreses. «No ha de ser un enginyer. La tecnologia es pot comprar, però l'emprenedoria no», destaca el Prades, i afegeix que «estem a punt de signar un conveni amb el patronat de la Politècnica perquè ens ajudi a fer aquesta transferència de tecnologia». A més, la fundació de la UdG li ha assignat al projecte un curs d'especialització que s'iniciarà el 18 de setembre i que durarà 150 hores. «Si una gran empresa logística vol instalar-se al Parc d'Activitats Econòmiques (PAEC) i habilitar-ne 5.000 m2 potser no és tan interessant com que vinguin 40 emprenedors en els propers 5 anys», comenta Prades. «Una empresa de logística portarà 3 persones i 50 màquines. Prefereixo una economia vinculada al valor afegit que no pas empreses vinculades a la logística, que a nivell d'ocupació tenen poc recorregut», afegeix el regidor.

Atur i estacionalitat

Calonge té una economia estacionalitzada que depèn en gran part del sector serveis, i que ha estat castigada amb xifres d'atur elevades fora de les èpoques vacacionals (l'any 2015 a Calonge hi havia 650 persones sense feina). Davant d'aquesta situació calia, segons el regidor, apostar per noves economies i aconseguir atraure (o recuperar) talent jove al municipi a través de la tecnologia, perquè Calonge té particularitats que la fan diferents a municipis del seu entorn. «Tenim 200 km de carreteres, multipliquem per 10 la població durant dos mesos i mig a l'any i tenim 36 urbanitzacions», explica Prades. «Difícilment podrem tenir tants policies per cobrir les carreteres tot l'any, ni podrem gestionar de manera no tecnològica la gestió de la mobilitat», subratlla. «Aquestes eines ens ajudaran a solucionar els reptes que tenim: ens cal gestionar eficientment les rutes dels camions de les escombraries i la pressió de l'aigua, perquè divendres a la nit potser es dutxen 8.000 persones, però dissabte a la tarda se'n dutxen 50.000», diu Prades.

El pol d'atracció de les grans ciutats canviarà. Així ho assegura el socialista: «la gent jove no prima els sous, prima el lloc de feina», diu Prades. Després d'assistir al congrés BIZBARCELONA sobre tecnologies «Smart Cities», una de les idees destacades que en va extreure és que «hi haurà una captació de joves emprenedors molt gran a zones properes a grans nuclis de població». I del congrés, també, una previsió de futur: «el 2030 el 90% de les feines seran autònomes. Per què hem de treballar cada dia davant del nostre superior si ho podem fer des de casa?», rebla.