L'Ajuntament de Palamós va celebrar ahir un ple extraordinari per aplicar canvis de caràcter laboral. Es va aprovar el retorn dels treballadors municipals a la jornada de 35 hores setmanals -quan els darrers anys havia estat de 37,5 hores-; es van reduir de cinc a tres dies els «indisposats», és a dir, aquells en els quals els treballadors no havien de portar cap justificant per faltar a la feina -ara, a més, en aquests tres dies hauran d'aportar una declaració jurada conforme no estaven en condicions d'assistir a la feina-; i s'autoritza de nou els funcionaris a poder fer més de 80 hores extraordinàries anuals -en el seu cas, gratificacions extraordinàries-, després que l'Ajuntament palamosí s'hagués «autoimposat» no superar aquesta xifra per equipar-los amb els treballadors municipals laborals, els quals, per llei, no poden fer més de 80 hores extra anuals.
La modificació es va aprovar amb el vot de qualitat de l'alcalde, Lluís Puig (ERC) després que hi hagués un empat a vuit entre els favorables (l'equip de govern: ERC i CiU) i els contraris (PSC, Junts per Palamós i Sant Joan i la CUP). La regidora no adscrita, Vanesa Mányik es va abstenir, cosa que va permetre l'aprovació després que al juliol el govern ja sotmetés aquest punt a votació i fos rebutjat perquè tota l'oposició hi va votar en contra.
L'alcalde va explicar a aquest diari que el retorn a les 35 hores setmanals està contemplat als pressupostos generals de l'Estat. L'any 2012, arran de la crisi econòmica, el govern de Madrid va decidir establir una jornada de 37,5 hores setmanals a l'administració pública per estalviar despesa. Ara, permet tornar a les 35 hores que hi havia anteriorment. Quant als dies indisposats, Lluís Puig va concretar que la reducció s'havia negociat amb els representants dels treballadors municipals i que és una mesura que ha de permetre regular aquests dies i que l'Ajuntament en tingui un justificant quan s'agafen. Alhora, va descartar que aquesta decisió tingui a veure amb sospites que hi hagi un ús indegut d'aquests indisposats.
Hores extres per cobrir baixes
Quant a l'ampliació d'hores extraordinàries per al personal funcionari -la llei permet que en facin més de 80-, el batlle republicà va explicar que l'Ajuntament «s'havia autoimposat» equiparar les hores extraordinàries dels funcionaris amb el personal laboral. Arran, sobretot, de les baixes que hi ha al cos de la Policia Local, «calia que algun agent fes més de les 80 hores extraordinàries per no deixar el servei desprotegit», alhora que n'hi ha que en volen fer i d'altres que no, de manera que el govern local opta per eliminar la limitació aplicada als funcionaris.
Per Joan Gea, regidor socialista a l'oposició i antic regidor d'Hisenda al municipi, aquest punt trenca «la voluntat política» d'equiparar funcionaris i laborals sobre la base de les 80 hores extres per any que tenen de límit per llei els treballadors laborals, màxim que no tenen els funcionaris.
Gea, però, va anar més enllà amb el tema de les hores extraordinàries que fa el personal de l'Ajuntament i va alertar de l'increment que han patit en els darrers anys. El regidor socialista ha calculat que l'Ajuntament de Palamós tindrà una despesa aquest 2018 d'un 70% més en les hores extres fetes per treballadors municipals respecte de l'any 2015. Gea va agafar de referència l'any en què va entrar l'actual govern quan, dels 45.000 euros pressupostats en hores extres, se'n van liquidar 59.438.
L'any 2016, d'acord amb les dades del regidor del PSC, l'Ajuntament va pagar 65.743 euros en hores extraordinàries -hi havia pressupostats 50.000 euros-; mentre que l'any passat en va pagar 96.599 euros. Aquest 2018, fins el 21 d'agost, Gea afirma que ja s'han pagat 67.705 euros en hores extres -superant ja els 60.000 euros pressupostats- i que la projecció que ha fet fins a final d'any és que pujaran 101.557,50 euros.
L'any 2013, amb Gea de regidor d'Hisenda, es van pagar 66.707 euros en hores extres i, el 2014, 59.551 euros. El regidor va demanar a l'equip de govern que apliqui un control sobre les hores extraordinàries perquè poden passar de ser «una necessitat conjuntural a ser estructural». Gea va precisar que es produeix aquest increment malgrat que la plantilla de personal és la mateixa que fa tres anys.
2.400 dies de baixa
L'alcalde va precisar que hauria de comprovar les dades de Joan Gea per saber si són correctes, però que el seu govern intenta no superar les previstes a principi d'any. Puig va explicar que gran part dels diners de les hores extres van cap a la Policia Local, i que en l'increment també hi té a veure les baixes d'agents. En aquest sentit, va concretar que el 2015 la policia va tenir 1.250 dies de baixa, i que l'any següent van ser 2.400 dies. I va manifestar que el 2017 també n'hi va haver moltes. Davant d'aquesta situació, va explicar el batlle, el cos exigeix que es facin forces hores extres per cobrir el personal que falta. Alhora, hi ha moments de l'estiu que requereixen un reforç del quadrant laboral establert a la policia, de manera que s'hi sumen més hores extres.
