Salvem el Golfet ha interposat un recurs contenciós administratiu contra el Servei de Costes de Girona per reclamar-li la revisió de la delimitació de la Zona Maritimoterrestre (ZMT) de la cala del Golfet de Calella de Palafrugell. L´associació considera que malgrat les condicions verticals del penya-segat que hi ha, la ZMT no s´ha fixat al punt de coronament de la costa, sinó que «continua a la part baixa de la platja o a mitja alçada del penya-segat».

L´entitat assegura que ja va demanar a l´Administració estatal que ho revisés però com que no han atès la seva petició han decidit portar-ho al jutjat. La secció tercera de la Sala Contenciosa del TSJC ha admès a tràmit el recurs. L´associació denuncia que amb la promulgació de la Llei de Costes de l´any 1988, es va incorporar la condició i naturalesa de domini públic costaner amb relació a tots els penya-segats verticals. Un extrem que, segons Salvem el Golfet, suposava la necessitat de revisar les antigues delimitacions de bona part de la costa de Girona, «en tots aquells punts en què presentava una forta topografia accidentada».

Des de l´entitat asseguren que aquesta revisió té una incidència directe en l´ampliació dels camins de ronda i de la servitud de pas de sis metres en molts punts del litoral, així com en el càlcul de les servituds de protecció de 20 a 100 metres -segons si es tracta de sòl urbà o no urbanitzable-, que no es podrien ocupar per cap edificació destinada a habitatge.

Salvem el Golfet alerta que amb la construcció del polèmic xalet i dels seus murs a la cala, a més de la instal·lació d´una piscina a tocar del penya-segat i a tan sols tres metres del seu límit, evidencia «l´ocupació d´aquestes franges» i «la manca d´adequació de la delimitació de la ZMT als principis de la Llei de Costes». L´entitat vol, a més, que es garanteixi l´execució del camí de ronda amb una amplada mínima de sis metres així com «modificar l´actual situació que permet un pas molt reduït i clarament insuficient».

El xalet de luxe es troba al capdamunt del penya-segat que dona a la cala i fa uns 700 metres quadrats. Va acabar-se de construir al maig del 2017, després de dos anys d´obres. Des d´un principi, però, el projecte s´ha vist envoltat per la polèmica.

L´última es va produir el març passat quan la Generalitat va resoldre imposar una sanció de 6.783,72 euros a la societat promotora del xalet per la construcció de dos murs d´uns 30 metres de longitud que van ser executats sense l´autorització corresponent a la zona de servitud de protecció del domini públic maritimoterrestre. Aquest expedient sancionador va arrencar l´abril del 2016, quan una inspecció del Servei de Costes va detectar que, a banda del mur autoritzat de 38 metres a la zona de servitud de protecció, se n´havien construït dos més al costat sud que també ocupaven aquest espai, sense cap autorització.