12 de maig de 2019
12.05.2019

Verges, primer poble a agermanar-se amb un municipi basc pel dret a decidir

La vila del Baix Empordà és la primera d'una campanya d'agermanaments a Catalunya del moviment «Gure Esku Zuia» · L'alcalde de Verges i el de la població d'Àlaba oficialitzen el pacte després de l'acord de les dues poblacions en sessió plenària

12.05.2019 | 00:02
Verges, primer poble a agermanar-se amb un municipi basc pel dret a decidir

Verges i la població basca de Zuia s'han agermanat aquesta setmana. De fet, el municipi d'Àlaba va aprovar en ple el febrer l'acord sobre la proposta. De la mateixa manera, el ple del municipi baix-empordanès va donar suport a a la decisió a finals de maig.

La iniciativa d'agermanament, però, va nèixer d'una iniciativa ciutadana de la plataforma Gure Esku Dago que treballa pel dret a l'autodeterminació d'Euskal Herria. L'associació proposa l'agermanament de pobles catalans i bascos com a mostra de «solidaritat amb la situació política i de suport pel dret a l'autodeterminació dels pobles». Verges, de fet, és el primer municipi de la campanya i segons expresa l'alcalde de Verges, Ignasi Sabater, «esperem que sigui el primer de més agermanaments amb pobles catalans». L'associació Gure Esku Dago va ser fundada el 2013 i s'emmiralla amb la tasca de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC).

En aquest sentit, divendres, els alcaldes de les dues poblacions van signar l'acord oficialitzant el pacte a l'Ajuntament de Zuia. «D'aquest agermanament en poden sortir coses molt positives, explica Sabater. «Ens va arribar aquesta iniciativa i des de l'Ajuntament ens va semblar molt adient per compartir experiències entre els dos consistoris de localitats molt similars demogràfiques i culurals».

L'alcalde de Verges també va fer la conferència «Estat repressiu», en què valorava la situació política i va ser oberta a tots els veïns de la població de Zuia. «Vaig parlar sobre la repressió que ens toca viure a Catalunya, a Verges i de manera personal en què, per altra banda, hi va haver molta assistència».En motiu de l'agermanament, l'Ajuntament va organitzar una visita on també es convidava als veïns de la població a assistir-hi.

Per part de l'Ajuntament de Zuia, a més del seu alcalde, Unai Gutierrez Urkiza, també s'hi va convidar totes les associacions culturals, esportives i socials de la població, així com els responsables de les seves 11 juntes administratives, d'altres municipis de la Quadrilla de Gorbeialdea i membres de l'associació Gure Esku Dago, ANC.

Segons Urkiza, «és un punt de partida per compartir i intercanviar experiències i activitats entre ambdós consistoris, i també entre els col·lectius i la ciutadania, on tots sortirem enfortits». I afegeix, «Estem molt contents d'iniciar aquest agermanemant entre dues terres que sovint hem demostrat ser ja germanes».

Per altra banda, a més de la proproposta de l'associació de suport al dret a decidir, l'ajuntament basc va explicar que l'elecció de la localitat catalana ve motivada per diverses raons. Una d'elles, apunten, és la vinculació amb l'associació Motards Independentistes de Catalunya que amb membres de Verges ha visitat Zuia en diverses ocasions durant els quatre últims anys la població.

Segons els impulsors, Verges manté importants semblances amb Zuia. Ambdues són poblacions petites -2.500 habitants Zuia, 1.200 Verges- i comparteixen una gran riquesa cultural i social.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook