Santa Cristina d'Aro rememora aquest any el vintè aniversari la restitució de la pedra basculant de Pedralta. Un dels actes més emblemàtics va tenir lloc principals protagonistes dels fets organitzats al voltant d'

La iniciativa, impulsada a través de l'Arxiu Municipal i l'Ajuntament va tenir lloc

L'enginyer Josep Amat, que va idear el projecte per la seva restitució, va parlar dels treballs de la reposició, contractació de grues, rotació de la pedra i col·locació final. Per la seva banda, els geòlegs Lluís Pallí i Carles Roqué van tractar de la configuració de la pedra i de la seva història. Els alcaldes Juanals i Blasco van explicar com van rebre la notícia de la caiguda i com van intentar articular una resposta institucional a les demandes ciutadanes de reposició (o no) de la pedra.

Finalment, el periodista Josep Andújar va informar com va funcionar la campanya de recollida de fons dineraris des de la Ràdio Municipal, amb edició d'un CD de cançons per Pedralta, i l'il·lusionista Xevi va concloure amb un joc de mans sobre Pedralta que va idear quan es va produir la caiguda.

El 20è aniversari

La pedra es va reposar a finals del mes de maig de 1999. La restitució de Pedralta, projectada per Amat, es va fer amb l'ajut de dues grues, que van aixecar al mateix temps la gran pedra, que pesa 104 tones. Es va mirar de mantenir la seva essència de basculant, més quan fins llavors era la més important de tot el continent europeu. Però finalment, es va optar per deixar-la encavalcada, sense moviment, però amb el mateix efecte social. La seva reposició posava fi a quasi dos anys i mig amb la pedra a terra. La caiguda de la gran roca basculant es va descobrir el 10 de desembre de 1996 per un ciclista que passava per la zona. Alguns van raonar la caiguda al temporal de pluja i vent d'aquells dies previs al dia 10. Altres, a la lenta erosió ocasionada pel costum arrelat de comprovar empíricament la seva basculació.

Una pedra amb història

Després de la caiguda de la pedra que feia de fita de terme de Santa Cristina i Sant Feliu de Guíxols, els consistoris van activar iniciatives per restituir-la al seu lloc. En aquest sentit es van fer estudis, enquestes, concursos d'idees, entre d'altres. No va ser, però, fins al març del 1997 quan el catedràtic a la UPC, Amat, va presentar un projecte tècnic de restitució. El cost del projecte era de 5 milions de pessetes, uns 30.000 euros.

Així, des de Santa Cristina, es va optar per fer una consulta popular al respecte, que va guanyar el sí amb 77 vots afirmatius i 44 de negatius. Seguidament, el ple cristinenc, reunit el 18 d'abril de 1997, va donar la seva aprovació, però sense fer cap aportació econòmica. Tot i això, sí que va fer-ho el consistori ganxó, que, juntament amb un grapat d'iniciatives, va acabar recaptant 6,8 milions de pessetes. El superàvit de la recaptació va servir per reforestar l'entorn de Pedralta.