No són poques les vegades que es diu que mirar el passat ajuda a comprendre la complexitat dels processos actuals. Amb aquesta idea, nombroses persones recorden avui en diferents actes a Palamós el que va significar la lluita per la preservació de la platja de Castell i, més concretament, els 25 anys de l'efemèride del referèndum que va impulsar una plataforma ciutadana creada per aconseguir canviar la requalificació d'aquell paratge.
Així, allò que ara fa 25 anys va suposar una fita per a la preservació de la platja de Palamós és avui una excusa, en certa manera, per posar sobre la taula reivindicacions modernes per defensar altres paratges de la Costa Brava. Després del referèndum, la plataforma Salvem Castell i els veïns de Palamós aconseguirien, amb el temps, aturar la construcció d'un camp de golf i d'una urbanització a la platja de Castell de Palamós començant una lluita judicial i de mobilitzacions que acabaria definitivament amb una victòria el 2002, quan la Generalitat va adquirir l'espai per dotze milions d'euros. No va ser, però, fins l'any 2001, que una sentència del Tribunal Suprem va donar la raó a la protesta ciutadana i va propiciar que el paratge natural quedés protegit fins a l'actualitat.
«Malgrat tot el que s'ha demostrat a Castell, lamentem que això no hagi servit per a què els ajuntaments afrontin els reptes urbanístics que té avui la Costa Brava», explica un dels membres de la plataforma Salvem Castell, Rafael Bonillo.
La plataforma es va presentar públicament el 7 d'abril del 1992 a l'església de Sant Joan de Palamós. Una dècada després de la seva formació, el grup va dissoldre's havent assolit els tres objectius pels quals havia nascut. «Teníem tres pilars: que els terrenys tornessin a ser sòl no urbanitzable, que s'integressin dins del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) i que s'elaborés un pla de protecció i gestió de l'espai», relata Bonillo.
Un repte històric
«Vam fer de tot, concerts, recollides de signatures, concentracions, murals humans, manifestacions de vehicles», explica l'antic membre de l'associació, content, però amb la idea que les reivindicacions que fa 25 anys tenien sentit a Castell ara en tornen a tenir a d'altres parts de la costa gironina. «Ara cal, doncs, mantenir el llegat i l'esperit de la gent que va salvar Castell», apunta l'exregidor i autor del llibre Salvem Castell Feliu Antúnez, i, afegeix, «des de l'esforç de l'Administració i de cada un de nosaltres, ser capaços de preservar aquell espai i saber-ne gaudir sense malmenar-lo: aquest és el repte».
