Avui a Catalunya hi ha 947 municipis amb diferents característiques, però només n'hi ha un que hagi escollit, a consciència, tenir regidors invisibles. La població baix-empordanesa de Foixà tindrà durant els propers quatre anys dues regidories buides en què no es cobrarà ni s'acudirà a cap sessió plenària.

De fet, no és la primera vegada que aquesta vila tindrà representants polítics que no juraran mai el càrrec però si és la primera a fer-ho en tres eleccions municipals seguides. Tot va començar, explica el secretari estatal de la formació Escons en Blanc i cap de llista de la formació a Foixà, Joan Ramon Serra, el juliol de 2010, quan la formació va presentar públicament la seva fundació. No seria fins un any més tard, però, quan obtindrien dos representants al municipi a les eleccions locals del 2011. Allà, la formació obtindria dues regidories de les set possibles -cosa que representaria més del 32 per cent dels vots efectuats.

Xifres similars es repetirien, rarament en comparació a escala nacional, quatre anys més tard a les eleccions municipals del 2015, quan van mantenir fins fa pocs dies una regidoria buida amb més del 20 per cent dels vots. Finalment, la mateixa tònica s'ha repetit a les eleccions del passat 26 de maig, en què el partit va obtenir els seus únics regidors a Catalunya, concretament dos, i més d'un 25 per cent de suport en l'escrutini.

Per què Foixà?

Amb aquestes xifres, i havent-se convertit en l'únic municipi català amb representants, la pregunta més evident és: per què a Foixà? Segons Serra, Foixà és un municipi anòmal i també una de les poblacions que es poden agafar de model per mimetitzar la fórmula d'èxit a altres localitats. «Per les municipals de 2011 el que vam fer és mirar les estadístiques de vots en blanc a les poblacions catalanes i ens va sobtar el cas de Foixà, a partir d'aquell moment vam entrevistar-nos amb gent del poble».

«Ens va sobtar l'anomalia que vam veure que presentava», afegeix. De fet, segons les dades de votacions, es produeix una situació curiosa en tractar-se d'un dels municipis de Catalunya amb la taxa més alta de vots en blanc. Tan és així que, a les eleccions municipals del 2007, la taxa de vots en blanc gairebé superava la de vots a formacions polítiques. Aquell any el vot en blanc al municipi obtindria un 40,85 per cent de suport i els vots a la candidatura de CIU, un 49 per cent -uns 58 vots, respecte a 70.

Objectius del partit

Una de les característiques, explica Serra, és que en el municipi només s'hi presenta una candidatura única, i aquest fet es repeteix en el temps, de manera que no deixa altres opcions a la ciutadania. «Veient els resultats que hi ha hagut ens estem plantejant seguir la mateixa línia i presentar-nos en el màxim de municipis on només es presenta una sola llista».

El partit reclama que la Junta Electoral reconegui la representació dels vots en blanc i el descontentament que porten implícit. A més, s'han reunit amb comissions parlamentàries al Palau de la Generalitat per demanar als partits que aprovin una llei electoral pròpia de Catalunya que contempli aquesta demanda.

De fet, en el manifest fundacional de la formació porten implícit que el partit es dissoldrà quan els vots en blanc obtinguin representació de forma automàtica. Mentrestant, alguns municipis veuran com càrrecs electes recullen l'acta de diputat però no juren el càrrec. Aquest 2019, de fet, 17 candidatures municipals s'han presentat a l'estat espanyol; a Catalunya, ho han fet Barcelona, Sabadell i Foixà, però ha obtingut representants només la darrera.