El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, defensa que el pla urbanístic que permet aixecar dos edificis i un auditori semisoterrat als Jardins de Cap Roig de Calella de Palafrugell compleix els «paràmetres paisatgístics i ambientals».
La Plataforma SOS Costa Brava ha interposat un recurs contenciós administratiu al TSJC contra el pla especial perquè sosté que les obres estan previstes en sòl no urbanitzable i protegit.
El conseller va recordar que la moratòria que prohibeix tirar endavant noves urbanitzacions a la Costa Brava mentre s'aprova el nou pla director de revisió dels sòls no sostenibles no abasta aquells projectes ja tramitats i amb llicència d'obres municipals. «El de Cap Roig o d'altres que tenen el seu planejament aprovat es desenvoluparan amb normalitat», va dir Calvet en una entrevista.
En aquest sentit, va recordar que la moratòria revisarà un per un aquells sòls pendents de desenvolupar a la Costa Brava per acabar definint quines urbanitzacions poden tirar endavant, quines s'hauran de redimensionar o quines no es podran desenvolupar tal com estan previstes. La moratòria, aprovada el gener d'aquest any, no inclou però els projectes que ja havien completat la tramitació i compten amb llicència d'obres.
«En aquest camí, hi ha projectes que no han entrat en la moratòria però a vegades, jo diria que amb bona fe, es continuen assenyalant des de la societat», va afirmar Calvet. Un d'aquests, sota el seu punt de vista, és el pla especial que preveu aixecar dos edificis i un auditori semisoterrat als jardins de Cap Roig, a Calella de Palafrugell.
«El de Cap Roig, i d'altres, tenen tot el seu planejament aprovat i es desenvoluparan amb normalitat», va dir el conseller.
El setembre passat, la Comissió d'Urbanisme de Girona va emetre informe favorable al Pla especial urbanístic dels jardins de Cap Roig. Aleshores, el director d'Hàbitat Urbà i Territori, Agustí Serra, va situar el projecte com un exemple de «pro activitat» i treball conjunt entre dissenyadors i promotors per adaptar les necessitats a l'entorn. Serra assenyalava que, fruit d'aquesta feina, s'havia reduït el sostre inicialment previst a l'auditori soterrat i s'havia eliminat del projecte un nou edifici per a sala polivalent que afectava a la visibilitat del castell. Damià Calvet va assegurar que des del Departament de Territori i Sostenibilitat presten una especial «atenció» als projectes sensibles, com és el de Cap Roig. A més, recorda que si va rebre l'aval de la Comissió d'Urbanisme és perquè compleix amb tots els «paràmetres paisatgístics i ambientals».
El conseller va defensar que treballen amb una sensibilitat «extraordinària» per acabar d'aprovar el pla director de sòls no sostenibles al llarg d'aquest any i que es converteixi en una eina que vetlli per entendre la Costa Brava com «una peça única al paisatge de Catalunya».
Tot i això, va recordar que hi ha algunes urbanitzacions amb propietaris que poden tenir drets adquirits i impedir-los construir podria suposar pagar indemnitzacions. «Això no vol dir que no assumirem riscos, però els mirarem un a un», va concloure.
Als tribunals
La Plataforma SOS Costa Brava s'ha oposat frontalment al projecte de Cap Roig i divendres va anunciar que han interposat un recurs contenciós administratiu al TSJC contra el pla especial.
L'entitat ecologista sosté que les administracions (la Generalitat i els ajuntaments de Palafrugell i Mont-ras) han donat un «tracte de favor» a la Fundació La Caixa, que promou el projecte.
A més, subratllen que les edificacions es preveuen aixecar en un espai «especialment protegit» i subjecte a unes condicions per una herència.
Els ecologistes exposen que la Fundació La Caixa és propietària dels terrenys dels Jardins de Cap Roig des del 2014.
Aleshores va adquirir-ho gràcies a l'absorció de Caixa de Girona, que va ser la beneficiada d'una donació que el 1969 el Coronel Woevodsky va fer a l'entitat financera.
Segons els documents aportats per la Plataforma SOS Costa Brava, la cessió anava vinculada a la protecció del medi i especificava que no es podia construir en algunes de les zones, que sí preveu el pla especial. Per això, sostenen que incomplir-ho podria suposar una revocació de la cessió.
