09 de agost de 2019
09.08.2019

Palamós lliura el vuitè certificat de reparació del franquisme

Al març l'Ajuntament ja va entregar el certificat a set palamosins afusellats l'any 1939, entre ells dos alcaldes

08.08.2019 | 23:22
Palamós lliura el vuitè certificat de reparació del franquisme

Palamós va fer ahir un nou lliurament del certificat de reparació jurídica que expedeix la Generalitat, que declara il·legals les sentències dictades per causes polítiques a Catalunya entre l'abril de 1938 i el desembre de 1978.

En aquest cas el document lliurat acredita la nul·litat del processament obert al final de la Guerra Civil a Tomàs Oliu Burget, nascut a Palamós l'any 1885 i dedicat professionalment al sector surer. A causa d'aquest processament Oliu va ser empresonat durant dos anys a Girona.

Ahir el seu net, Thomas Oliu, resident a França, i acompanyat de la seva família, va recollir de mans de l'alcalde Lluís Puig el document, el vuitè que es concedeix. L'acte es va dur a terme a la Sala Noble de l'ajuntament de Palamós i va comptar amb la presència de la primera tinenta d'alcalde, Maria Puig. El consistori explica que un cop finalitzat el període d'empresonament a Girona, Tomàs Oliu va tornar a Palamós, on, amb l'antecedent de reclús, ja no va poder seguir exercint la seva professió. Davant aquesta situació se li feia difícil la subsistència i l'any 1948 va decidir marxar a França amb la dona i la filla, concretament a Perpinyà, on ja vivia el seu fill.


Ciutadà francès

En aquesta ciutat va aconseguir refer la seva vida, trobant una feina de nou, en el sector surer. Tomàs Oliu i ja com a ciutadà francès no va torna de nou Catalunya i Palamós fins a l'any 1955, on passa períodes de vacances d'estiu. Així, Oliu va morir a Perpinyà l'any 1974. El mes de març passat l'Ajuntament de Palamós ja va realitzar un acte, presidit per la consellera de Justícia, de lliurament dels certificats, en aquell cas a un total de set palamosins que van ser afusellats l'any 1939. Els afusellats eren: Juan Carol, Pedro Goiri, Lluís Pla, Antonio Rivas, José Ruiz; i els que foren alcaldes, Dídac Garrell i Josep Fàbrega.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook