17 de agost de 2019
17.08.2019

Troben a les Medes un exemplar de nacra, una espècie de mol·lusc gairebé extingida

El descobriment incentiva els investigadors a seguir estudiant el fons marí gironí per detectar més exemplars vius Un paràsit ha matat gairebé les nacres de la costa peninsular; l'any passat n'hi havia un centener en aigües de Sant Feliu

17.08.2019 | 01:04
L'exemplar de nacra trobat a les illes Medes per bussos de La Sirena, el dimecres.

El centre d'immersió La Sirena de l'Estartit ha trobat aquesta setmana una de les últimes nacres de les illes Medes. La seva troballa, expliquen, és un fet remarcable, ja que és una espècie protegida que pràcticament ha desaparegut de les nostres costes a causa d'un paràsit.

La malaltia, explica al comunicat l'entitat mediambientalista Bufalvent, és causada per un protozou del tipus Haplosporidium i ha causat mortalitats properes al 100% al litoral mediterrani de la península Ibèrica i les illes Balears. De fet, a finals de l'any passat, la Fundació Mar de Palafrugell va anunciar que del centenar d'exemplars que tenia censats a Sant Feliu de Guíxols no en quedava cap de viu.

Les nacres ( Pinna nobilis) són uns mol·luscs bivalves endèmics del mar Mediterrani. Aquests poden arribar a fer un metre de llarg i a viure més de 50 anys. Semblants a unes petxines gegants, les nacres viuen mig clavades en vertical a la sorra i solen estar amagades entre les fulles de la posidònia.

«El fet d'haver trobat una nacra no significa que aquesta espècie es recuperi ni molt menys, però, si més no, alimenta l'esperança que la catàstrofe que ha sofert pugui revertir-se d'alguna manera», apunta Xavier Munill, un dels tres biòlegs de l'equip del seguiment d'invertebrats no artròpodes de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

Unes dades preocupants, assegura el biòleg, especialment quan hi ha mortaldats superiors al 85% en la majoria del litoral mediterrani ibèric i del 100% en la resta. Últimament, explica Munill, s'han trobat alguns exemplars encara vius a les terres de l'Ebre, a les costes de València, Múrcia i, ara, a la zona de les illes Medes. A més, per l'investigador de la UAB, el fet que membres dels centres de Busseig de l'Estartit hagin estat els que han localitzat aquest exemplar, reforça la idea del conveni de col·laboració entre els centres de busseig de l'Estartit, la UAB i Bufalvent per crear una sinergia positiva per estudiar i fer el seguiment del fons. Una opinió compartida per Daniel Zamora, el responsable del centre de busseig La Sirena.


Conseqüències de la troballa

D'aquesta manera, el centre d'immersió La Sirena participa activament amb el seguiment d'hàbitats submergits ben il·luminats del Montgrí, portat a terme per professors de la Universitat Autònoma i l'entitat de conservació del medi ambient Bufalvent Estudi de la Mediterrània.

Després de la troballa, els responsables valoraran la possibilitat de continuar investigant l'espai per intentar descobrir nous exemplars. «El fet d'haver trobat una de les últimes nacres de les nostres costes suposa un estímul per part dels estudiants que ens ajuden a fer els mostreigs», explica Ana Morton, doctora en biologia a la UAB.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook