La plataforma ecologista Salvem la Platja de Pals ha començat una recollida de signatures a través d'internet perquè la Generalitat «planifiqui i protegeixi» els terrenys de l'antiga emissora nord-americana Ràdio Liberty, que va funcionar durant la Guerra Freda. Els promotors de la iniciativa volen posar fi a la situació de deixadesa de l'espai i fer pressió per protegir-lo ara que hi ha la redacció del Pla Director Urbanístic a la Costa Brava de la Generalitat sobre la taula i que el nou Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) està per redactar.

La recollida, que es fa a través de la plataforma Change.org En aquest sentit, en menys d'una setmana s'han aconseguit més de 700 signatures. L'objectiu final de la petició és aconseguir una reunió amb el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, entregar-li les signatures i demanar-li canvis perquè no es mantingui aquesta «situació de deixadesa».

Salvem la Platja de Pals és un grup que va néixer el 2006 per denunciar una modificació parcial del pla urbanístic de la primera línia de mar. Actualment, l'entitat està inscrita a la plataforma SOS Costa Brava. «El nostre plantejament és que amb tota la revifada urbanística, la zona de l'estació de Ràdio Liberty canviï el destí original dels 333.500 metres quadrats de terrenys que marca el conveni de cessió», apunta Lluís Sanz, un dels membres de la plataforma Salvem la Platja de Pals.

En aquest sentit, l'entitat planteja obrir un debat i fer créixer la conscienciació sobre la necessitat de protegir l'espai ara que amb la moratòria urbanística s'estan aprovant les noves planificacions a primera línia de costa.

«Ara és el moment de debatre sobre el futur de Ràdio Liberty, volem influir en la redacció del nou Pla Director Urbanístic», assegura Sanz. «Ens preocupa la situació de deixadesa de l'espai».

Unes preocupacions que comparteixen des de l'Ajuntament , tant l'equip de govern com els grups de l'oposició. «A tots ens interessa que es protegeixi l'espai i encara ens interessa més que es mantingui en bones condicions», subratlla l'alcalde de Pals, Carles Pi (ERC). D'altra banda, la resta de formacions del consistori també portaven la protecció de l'espai de Ràdio Liberty al seu programa.

Tot i que, asseguren, l'Ajuntament hi pot fer poca cosa perquè la propietat és de l'Estat i la responsabilitat de la gestió que afecta el Parc Natural depèn de la Generalitat. «De tota manera, hem de demanar una partida perquè les instal·lacions no es deteriorin més», alerta la regidora de l'oposició, Lluïsa Farràs, de Compromís amb Pals. L'any 2015, es va donar a conèixer el projecte Aquam de la Fundació Mar per convertir l'antic complex de la ràdio en un centre de conservació de la biosfera.

El futur, sobre la taula

És un projecte que ha quedat més o menys aturat per part de les administracions, explica Miquel Ventura, un dels responsables de la Fundació Mar. «Es tracta d'un projecte de país per conservar aquest patrimoni que ens afecta a tots». Tot i que el projecte està aparcat, la Fundació Mar confia a tenir noves notícies a finals d'any.

A banda de les característiques mediambientals de l'espai, la història de Ràdio Liberty ha estat recollida en diversos documentals com el Waves of liberty del canal televisiu nord-americà History o el documental Adéu, Liberty, que va emetre TV3 el 2016 -coincidint amb els deu anys de la retirada de les antenes.

Són documents que recorden que durant la Guerra Freda el Govern federal dels Estats Units va crear un sistema de radiodifusió per enviar informació als països del bloc comunista. Durant l'època, així, es van crear ràdios com Radio Free Europe, que transmetia als països del bloc socialista a Europa des de la ciutat alemanya de Munic, i la Ràdio Liberty, que emetia a la Unió Soviètica des de la platja de Pals.

Memòria de la Guerra Freda

A Waves of liberty, per exemple, se subratlla que durant les emissions des de Pals es presentava Ràdio Liberty com una «ràdio independent patrocinada i sostinguda pel Comitè Americà per l'Alliberació, un grup privat de ciutadans dedicats a ajudar el poble oprimit de la Unió Soviètica i preocupats per tenir un Govern democràtic al seu país». No obstant això, el documental explica que les dues ràdios van ser finançades per l'Agència Central d'Intel·ligència nord-americana (CIA) i els donatius de privats eren insignificants.

Tal com s'apunta, les ones de ràdio es van utilitzar durant la segona meitat del segle XX com a armes de guerra comunicativa contra el bloc comunista. La primera emissió des de Pals es va fer el 23 de març de 1959 a través d'un modern sistema de sis transmissors d'ona curta de 250 kW cadascun. A més, segons el documental Adéu, Liberty, la implantació de la ràdio a la localitat gironina de Pals va significar la creació d'un paradís laboral a l'Espanya franquista.

Un espai on els 200 treballadors contractats van gaudir de privilegis com tenir les 40 hores setmanals, rebre ajudes escolars o increments salarials d'acord amb l'increment del cost de la vida. En aquest sentit, expliquen, les ones de Ràdio Liberty l'any 1968 emetien per una audiència de 70 milions de persones i no va ser fins al 2001 quan el canal va cessar l'activitat.