idreres ha estat fins ara el darrer bastió de la demarcació de Girona, pel que fa a l'activitat lúdica-taurina. Si bé, comparar un correbou amb una «corrida» és com fer-ho entre un partit de futbol i un de futbol sala, tots dos espectacles tenen en comú el fet de generar patiments animals. D'una banda, als bous i als toros. Els primers, tot i no estar sotmesos a castics físics, pateixen una gran dosi d'estrès, intentant empaitar qui els provoca i excita, amb l'objectiu de gaudir d'una pujada d'adrenalina, mentre esquiven banyes pels pèls. Els toros, a més de l'estrès, reben -abans de morir- un sever càstic físic durant els diferents lances de la lidia: banderillas , rejones, estocadas, descabellos. Un espectacle, el del toreo, amb una càrrega artística indiscutible, assolida, també indiscutiblement, gràcies al patiment d'un animal. Un tortura (?) que es fa més evident en places i corrides de segona o de tercera, on la poca experiència de molts novilleros propicien espectacles de sagnant crueltat. El record d'algunes «novillades» que vaig presenciar (fa molts anys i per motius professionals) a Lloret, ha estat el que, finalment, m'ha acabat posicionant en el bàndol «antitaurí». Per molt plaer estètic o sensorial que ens produeixi una cosa, quan tens l'ocasió de copsar en directe el dolor que comporta, et trontollen alguns costums. Per exemple, els lligats a diferents plaers gastronòmics. Com menjar foie si recordes l'antinatural procés de gabage amb el qual s'hipertrofia el fetge dels ànecs. O menjar cargols, si penses en la seva terrible mort dins aigua bullent.

Als correbous, en principi, no es mata cap animal. En tot cas, si algú acostuma a rebre, són els de la nostra espècie: homes i dones. Alguns d'aquests exemplars poden acabar al servei d'urgències de l'hospital, com ha passat a Vidreres. Altres, directament al tanatori, com fa pocs dies a Llíria. Pot semblar una boutade, però els animalistes, tenen una interessant línia argumental per demanar l'abolició dels correbous. Fer-ho en defensa d'uns altres, també i sense cap mena de dubte, genuïns i veritables animals: els humans que es juguen la salut i la vida davant dels bous.

Pel que fa a les corrides ja els ho he dit: amb els anys m'he anat decantant cap al bàndol dels anti-taurins. Pel que fa als correbous, no ho tinc tan clar.

Hauré de seguir de prop el debat que les parts confrontades estan disposades a obrir a Vidreres per aclarir-me. De moment, confio que la meva reflexió sobre la defensa de la vida i la salut... dels homínids! aporti un granet de sorra al debat.