L'estat de degradació de les instal·lacions de Radio Liberty a Pals és evident i cada vegada són més les veus que demanen una resposta que permeti el manteniment d'un espai que es troba pràcticament abandonat. Es tracta de les 33 hectàrees de terreny amb unes edificacions que els Estats Units van fer servir durant la guerra freda per emetre emissions de ràdio als països comunistes.

La manca de control i manteniment, però, ha fet que les condicions de les construccions s'hagin anat malmetent al llarg dels últims anys.

Les emissions del Govern nord-americà a Radio Liberty van començar el 1959 i van finalitzar el 2001, però no va ser fins al 2006 quan les instal·lacions van ser adquirides pel Govern de l'Estat. Posteriorment, el Govern central va cedir la gestió dels terrenys a la Generalitat mitjançant un protocol de col·laboració.

Va ser aleshores quan la Fundació Mar -una organització sense ànim de lucre dedicada a la investigació del medi natural i marí- va sol·licitar el febrer del 2016 una concessió administrativa per fer un centre relacionat amb temes mediambientals anomenat Aquam, un projecte que per diverses raons administratives s'ha anat posposant.

Actualment, els terrenys formen part del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, així com el 80% del mateix està inclòs a la Xarxa de Natura 2000. Amb pràcticament cap seguretat, durant els darrers anys, ha estat habitual que la gent entrés a les instal·lacions i es malmetessin. Les actuacions que s'hi poden fer s'han allargat administrativament -com el projecte Aquam- i, a més, estan restringides amb l'objectiu de garantir-ne un manteniment sostenible.

«Aquests dies hem demanat a la Generalitat quan publicaran les bases de la licitació del projecte perquè s'hi pugui presentar qui vulgui», explica Miquel Ventura, un dels responsables de la Fundació Mar. «S'ha de fer alguna cosa, no es pot quedar permanent així», avisa, i considera: «El nostre projecte està molt ben definit i pràcticament no hi ha impacte, a més, ens hem emmirallat amb projectes semblants a altres països».

Millors propostes

De totes formes, el projecte no és vist amb bons ulls per l'entitat ecologista Salvem Platja de Pals, que forma part de SOS Costa Brava i que va engegar el mes passat una recollida de signatures a la plataforma Change.org per tal d'aturar la construcció d'Aquam.

«Dins SOS Costa Brava s'està valorant la possibilitat d'incloure el projecte Aquam com un dels problemes a lluitar», apunta Pau Bosch, el portaveu de la plataforma Salvem la Platja de Pals. «No creiem que la Fundació Mar sigui una de les més adients per portar a terme un projecte d'aquesta envergadura i s'haurien de fer coses més positives pel poble», apunta. Bosch creu que el que es vol construir va en contra de la preservació de l'espai natural, ja que entre altres coses preveu aixecar més de 6.600 metres quadrats d'edificis, entre els quals un aquari o un viver d'empreses.

Bosch apunta que el projecte preveu que prop de 250.000 persones visitarien l'espai, una xifra que veuen «desproporcionada». Els promotors d'Aquam, però, expliquen que el projecte ha estat quatre vegades en exposició pública i que busca la sostenibilitat mediambiental i econòmica. A més, explica Ventura, en els 6.600 metres quadrats no coincidiran tots els visitants, sinó que es repartiran entre les diferents activitats que hi ha, dirigides a conèixer l'entorn de la Costa Brava i l'Empordà, on també es faran conferències sobre turisme científic.

Denúncia i mesures

Els grups municipals de Pals coincideixen a denunciar la situació i a alertar que s'ha de prendre alguna mesura per posar punt final a la situació d'abandonament. «A tots ens interessa que es protegeixi l'espai i encara ens interessa més que es mantingui en bones condicions», subratlla l'alcalde de Pals, Carles Pi (ERC).

Més objectius

D'altra banda, el grup del PSC de les comarques gironines va alertar també a principis de mes de l'estat de degradació en què es troben les antigues instal·lacions de Radio Liberty, fins al punt de resultar perilloses per a les persones que hi puguin accedir i en demana explicacions a la Generalitat.

A l'espera de la decisió que s'acabi prenent, l'objectiu compartit de les entitats locals implicades és el de deixar enrere l'estat de degradació i poder trobar el més ràpid possible la fórmula més adient per recuperar i mantenir de manera sostenible aquest espai privilegiat de la Costa Brava.