a dues o tres setmanes, mentre el Barça donava una pobríssima imatge futbolística i perdia per 2-0 al camp del Granada, al Teatre de Blanes, en Jordi Molina acompanyat d'un conjunt de músics excel·lents i de la veu de la seva filla, oferien un concert de primer nivell. Per a qui no ho sàpiga, en Jordi Molina és un dels solistes de tenora més prestigiosos del país. El seu domini de l'instrument es mou en l'excel·lència, però, la feina que ha fet i segueix fent per donar-la a conèixer (més enllà de les prestacions que ofereix al món de les sardanes i de la cobla) és immensa. Tant pel que fa a quantitat com a qualitat.

Presentava en Molina el seu darrer treball: Retrat en groc. Un treball que han inspirat diverses vivències i sensacions. També, com suggereix el títol, la situació política que aquests darrers anys viu el país. Nascut a Blanes, però arrelat des de fa anys a Torroella de Montgrí, l'actual director de l'orquestra Montgrins va dedicar una de les peces del concert a Dolors Bassa, exconsellera de Treball, veïna, amiga i actualment empresonada a Puig de les Basses. Sens dubte, la peça Et trobo a faltar va constituir un dels moments més emotius de la vetllada. I encara més, per la senzillesa, la naturalitat i l'afecte amb la qual en Jordi li va dedicar.

Podria haver titulat, també, aquest article Jordi Molina 10 -Blanes 100. No pas perquè les virtuts del públic blanenc multipliquessin per deu les del músic, sinó perquè el nombre de persones que vam anar al concert va fregar justet el centenar. M'ho comentava en Josep Maria Guinart director del blanenc i prestigiós Cor de Cambra Sota Palau: «És una llàstima, però a aquests concerts no acostumen a venir ni els músics més propers. Només amb companys, excompanys, alumnes i exalumnes d'en Molina, coneixedors tots del seu altíssim nivell, ja s'hauria d'haver omplert mitja sala. El futbol, la mandra i/o l'autocomplaença esdevenen, sovint, obstacles insalvables».

A la sortida del teatre, alguns celebràvem i comentàvem en petit comitè l'encert d'haver escollit la música abans que el futbol. Una música que em va transmetre moltes coses, però per damunt de tot sensibilitat, energia i... alegria! En arribar a casa, malgrat el daltabaix del Barça, estava content! Contentíssim!