16 de novembre de 2019
16.11.2019

La població de cabres salvatges al Montgrí creix

Ja n'hi ha unes 200 que viuen al massís

18.11.2019 | 17:02

La població de cabres salvatges al parc natural del Montgrí (Baix Empordà) ha crescut durant el 2019 i es calcula que ja n'hi ha unes 200 que viuen al massís. Durant els dos darrers anys, els agents rurals, personal del parc i tècnics de la Generalitat han fet seguiment de l'espècie, amb l'objectiu d'aconseguir que a la zona hi hagi una població estable de cabres salvatges. De moment, ja s'han dut a terme tres censos; l'últim, a principis d'any. I el quart, precisament, es farà entre aquesta setmana i finals de mes. Apart de comptar el número d'exemplars, durant el cens també es fan analítiques a les cabres salvatges per saber si pateixen alguna malaltia. De moment, totes les mostres han donat negatiu en llengua blava, tuberculosi o brucel·losi.

Agents rurals, personal del parc natural i tècnics dels Departament d'Agricultura, de Territori i de l'Ajuntament de Torroella de Montgrí porten dos anys fent seguiment de la població de cabres salvatges al massís. L'objectiu és saber quants exemplars viuen a la zona i també avaluar-ne l'estat sanitari i genètic.

Actualment es considera que al massís del Montgrí hi viuen entre 175 i 200 cabres salvatges. Una xifra, però, que s'acabarà de confirmar a partir del quart cens, que es farà aquest novembre. Segons subratlla Agricultura, "la població actual és lleugerament més nombrosa que la del darrer cens, que es va fer a principis d'any, quan el nombre d'exemplars es va fixar en un mínim de 150".

El seguiment de la població de cabres salvatges al massís del Montgrí té per objectiu determinar quina ha de ser la millor gestió per aconseguir mantenir un nombre adequat i saludable d'exemplars. De manera que la seva continuïtat sigui viable, controlada, i segura.

Per una banda, el seguiment de l'espècie permet determinar el nombre de cabres salvatges que viuen al massís, el seu sexe, i categoria d'edat. I per l'altra banda, també dona informació sobre l'estat sanitari dels animals. També es vol conèixer l'origen i la vinculació genètica amb altres poblacions de l'espècie, i determinar si la població del massís del Montgrí està hibridada amb d'altres (especialment, amb l'Ibex dels Alps; però també amb la cabra domèstica). A més, els censos permeten tenir informació dels moviments, per tal de saber quines zones ocupen i poden arribar a ocupar les cabres, i quins són els àmbits d'interacció potencial amb els humans.

Sense malalties

Les anàlisis s'han fet en el marc de la col·laboració entre el Departament d'Agricultura i la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Sanitàriament, tots els exemplars analitzats han donat negatiu a les malalties de declaració obligatòria i a les que podien generar alguna preocupació, com ara la llengua blava, la tuberculosi, la brucel·losi o la sarna, entre altres. Sí que s'han trobat dos exemplars morts amb símptomes de pneumònia -habitual en l'espècie- en un moment de sequera i debilitat dels animals.

L'informe sobre l'estat genètic de les diferents poblacions de cabres salvatges de Catalunya també s'ha fet en col·laboració amb el Servei d'Ecopatologia de Fauna Salvatge (SEFAS) de la UAB, i un laboratori portuguès de referència de la Universitat d'Aveiro. Aquest treball estableix que les cabres salvatges del Montgrí són de l'espècie autòctona i, per tant, no hi ha indici de la presència de cap exemplar híbrid amb cabra domèstica o amb Ibex alpí. La població del Montgrí té una baixa diversitat genètica i una elevada endogàmia, tal i com es podia esperar pel seu origen en un grup de pocs exemplars escapats de l'antic i extint parc zoològic de Sobrestany. Això fa que en un futur s'hagi de replantejar el reforçament genètic amb la incorporació d'exemplars nous procedents d'altres zones de Catalunya, com ara la muntanya de Montserrat.

Procedents de Sobrestany

El massís del Montgrí s'ha vist ocupat en els darrers anys per cabres salvatges (Capra pyrenaica) procedents de l'abandonament de l'antic parc animal de Sobrestany, una instal·lació privada propera al municipi que va ser clausurada l'any 2008. Els individus escapats en el seu dia s'han anat adaptant al medi i reproduint-se, fins a conformar una població estable.

Segons subratlla Agricultura, "aquesta nova realitat fa necessari que s'hagi d'aprofundir en el coneixement sobre la població de cabres per evitar que es puguin generar problemàtiques i mantenir el just equilibri poblacional, d'acord amb les capacitats del Montgrí". Per aquest motiu, a més dels censos realitzats fins a la data, es realitzarà un estudi en profunditat de les cabres en aquest paratge. Entre altres coses, es farà l'estudi dels seus desplaçaments i de l'ús que fan de l'espai.

En aquests moments hi ha cinc cabres equipades amb emissors que permeten conèixer els seus moviments. Després de mesos de seguiment i amb els resultats provisionals dels que es disposa, es pot afirmar que les cabres sotmeses a control (en algun cas fa més d'un any) no han sortit del massís ni una sola vegada fins al dia d'avui.

El projecte de les cabres del Montgrí és un model de col·laboració entre diferents Departaments de la Generalitat i l'Ajuntament de Torroella de Montgrí, que es podrà ampliar a altres ajuntaments de municipis veïns. Així mateix, han participat en els censos diferents entitats com la Societat de Caçadors del Montgrí.

En l'àmbit de Catalunya, la cabra salvatge també es pot trobar al massís dels Ports i en altres muntanyes de les Terres de l'Ebre, a la muntanya de Montserrat, i a l'Alt Pirineu (Pallars Sobirà i Val d'Aran).

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook