08 de desembre de 2019
08.12.2019
Diari de Girona

Tots «els colors de la mirada»

08.12.2019 | 00:15
L'autora del llibre, Maria Limeres, amb la regidora Maria Puig (esquerra) i la professora d'Història de l'Art Contemporani, M. Lluïsa Faxedas.

PAISATGES. L'estudi «Els colors de la Mirada» s'endinsa en la història i la identitat de Palamós a través dels pintors locals

L'Empordà ha estat sovint la musa de moltes creacions artístiques –només cal escoltar Sopa de Cabra o llegir Josep Pla–, i això ha estat, en gran part, pel seu paisatge. El poble de Palamós no n'ha estat cap excepció –des de la seva icònica església, fins la platja de la Fosca o cala s'alguer– i molts dels seus paratges han quedat plasmats sobre el llenç de molts pintors locals, i especialment, els del planter de l'Escola de Vidal Palmada. I és que a banda del sentit més geogràfic del terme, també hi ha «aquell paisatge que necessita de la mirada de la població per existir», aquell que construeix identitats, que configura un imaginari col·lectiu i que empeny a sentir orgull i pertinença d'aquell territori.

Així ho ha analitzat la palamosina Maria Limeres Llobet en el seu llibre Els colors de la mirada, un estudi que ha publicat gràcies a la Beca Cooperativa La Equitativa, dotada amb 3.100 euros, i que segons ha explicat la mateixa autora, és la primera vegada que es destina a un estudi sobre art. Després de passar moltes hores a l'Arxiu Municipal, Limeres ha dissenyat un itinerari artístic de 12 punts per recollir aquells indrets que més han inspirat artistes com Ezequiel Torroella, Carme Payet o Joan Sarquella i que han alimentat el sentiment d'identitat de la gent de Palamós.

Amb aquest punt de partida s'ha anat documentant i entrevistant-se amb artistes i familiars, i així, ha pogut fer un recull de patrimoni històric local. A més, observa Limeres, aquests paratges han sigut mirall –i el pinzell, testimoni– de l'evolució econòmica i social del poble, transformant-se ja a mitjans del segle XIX amb la industrialització o amb el que va ser el primer turisme de petites famílies. «Treballar amb la memòria és molt complicat, cadascú té una versió diferent de la història», admet Limeres, i es pregunta que si ja amb un poble hi ha aquesta pluralitat de percepcions, ja no s'imagina com es pot escriure la història d'un país.

La ruta que ha dissenyat l'autora, graduada en Humanitats per la UPF, comença a la plaça Murada i segueix per l'antic Museu de la Costa Brava, ressegueix el port, la Catifa, la capella del Carme i passa per les vistes de l'església de Santa Maria i carrer Major. Continua per la cala de Sota Pedró i s'enfila per Cap Gros, allunyant-se, de mica en mica, per la Fosca, castell de Sant Esteve, cala s'Alguer fins, finalment, arribar a castell.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook