Se'ns recorda sovint que la nostra població envelleix i posa de mica en mica la gràfica de la piràmide de cap per avall, sense que la famosa generació baby boomer hagi trobat encara un relleu que engrandeixi les seves bases.

De fet, al Baix Empordà, els habitants que han arribat als 65 anys ja aglutinen un 19% de la població de la comarca, elevant-se als 25.380, i d'aquests, 3.998 ja han travessat la línia dels 85 anys, dos terços dones, segons les dades d'Idescat. La vida de centenars d'aquestes persones passa, precisament, per un centre de dia o una residència, com és el cas de les 190 que acull la Fundació Palafrugell Gent Gran. En motiu del seu desè aniversari en les instal·lacions actuals, han programat activitats especials sota el lema «Seguim fent» camí i amb un àpat de gala per celebrar-ho. «S'hi menja molt bé, és un hotel de cinc estrelles però falta més personal!», exclama Dolors Sabater, de 71 anys.

Pel que fa al personal, el director, Cesc Magan, assenyala la manca de gent que s'hi vulgui dedicar i estigui ben formada. «El sector de la gent gran és poc reconegut», lamenta. Molt personal acaba preferint treballar en un hospital, amb sous més alts. A més, recorda que es tracta d'un sector que de seguida és susceptible a patir retallades-només cal recordar el cop de tisora del 2010- o la inestabilitat política, com la dels últims anys, que porta incertesa i retards en els recursos.

Dia a dia «amb el cap ocupat»

De tota manera, el que valora més Sabater -exrepresentant de productes cosmètics-, són les distraccions i «tenir el cap ocupat». Una embòlia la va deixar en cadira de rodes i la va empènyer a optar per la residència. «Passa millor el temps aquí, que si no costa de passar», explica.

També opina el mateix Pepita Palma, de 89 anys, que va de dilluns a divendres al centre de dia, d'onze del matí a nou de la nit, ja que a casa, diu, «estava avorrida». «Aquí pintem, fem retalls o avui, per exemple, han vingut uns nens a cantar», detalla, en referència als alumnes de l'escola d'Esclanyà. Tot i els seus 89 anys, Palma fa bicicleta estàtica amb el fisioterapeuta i va cada dia a caminar, mantenint-se activa com ha fet tota la vida, des que va néixer, a Zamora, passant per una joventut a Barcelona, on es va enamorar mentre treballava a la taquilla de metro de Marina. Un equip format per una educadora social, una terapeuta ocupacional, psicòloga i un fisioterapeuta és l'encarregat d'organitzar tallers de musicoteràpia, projeccions de pel·lícules, treballs manuals i sessions de rehabilitació perquè a cada moment hi hagi alguna cosa per fer.

A més, disposen d'un hort que els mateixos residents cuiden, com ara Jaume Cubiñà, de 84 anys, que havia treballat en la jardineria i manteniment d'un hotel i ja espera que li portin enciams, escaroles, bròquil i col. «M'han de portar planter», reclama. Avesat a llegir cada dia el diari, sovint s'arriba al bar El Fraternal, on anava «de jovenet a ballar i a veure futbol», i allà pot triar entre sis capçaleres i deixar, pel camí, un euro a la primitiva. «S'ha de llegir. El cervell s'ha de treballar!», assevera. Cubiñà, que mai diu que no a cap proposta, també va visitar una escola per parlar amb la mainada. «No paraven de fer preguntes sobretot, la família i la meva vida. Jo gaudia», explica.