El 5 de març de 2007, la Generalitat i el Govern espanyol van acordar un protocol de col·laboració per gestionar i decidir el futur de les antigues instal·lacions de Ràdio Liberty a Pals, adquirides un any abans pel govern socialista. Una tasca que havia de desenvolupar una comissió tècnica creada expressament. Els membres d'aquesta comissió, però, no es van arribar a trobar mai.
Fins al novembre passat, quan, gairebé 12 anys després d'aquell acord, es van reunir per primera vegada per analitzar la situació actual d'aquest icònic espai que està abandonat i en un avançat estat de degradació.
Segons va confirmar el Departament de Territori i Sostenibilitat a Diari de Girona, l'esperada trobada es va produir el 22 de novembre, quan, per primera vegada, es va convocar la Comissió Tècnica de Coordinació i Seguiment. Una reunió que, segons Territori, va servir per establir un calendari de reunions amb l'objectiu «d'impulsar un projecte d'enderroc dels edificis» i la «restauració ambiental de l'indret».
I que va arribar just després que el 13 de setembre, el diputat del PSC-Units Rafel Bruguera entrés al Parlament tres preguntes sobre les accions fetes per la Generalitat per revertir l'estat d'abandonament de l'espai i sobre la situació en la qual es troba la concessió sol·licitada el 2016 per la Fundació Marper rehabilitar aquestes instal·lacions.
Preguntes que també van servir per trencar un silenci institucional de més de deu anys, quan l'actual conseller de Territori, Damià Calvet, en resposta parlamentària, va especificar que una vegada s'hagi executat el projecte de demolició i adequació dels edificis i la restauració de l'espai, la Generalitat es farà càrrec de les despeses de manteniments i vigilància de les instal·lacions.
En definitiva, cap novetat respecte al protocol de col·laboració del 2007, en el qual el Ministeri ja es comprometia a enderrocar algunes edificacions i cedir les que quedessin en peu a la Generalitat, que s'encarregaria de mantenir i vigilar l'equipament.
Aquest protocol, acordat un any després de la demolició de les antenes de ràdio -el 22 de març del 2006-, també establia que les dues administracions havien de redactar convenis per concretar quines edificacions calia enderrocar i com es faria la conseqüent restauració ambiental. Deures encara pendents que la Comissió Tècnica haurà de resoldre si hi ha una segona trobada.
Pendents de Costes a Girona
D'altra banda, Calvet sí que va aportar novetats sobre la concessió sol·licitada per la Fundació Mar per fer-hi el parc temàtic Aquam, relacionat amb temes mediambientals. Segons el conseller, el 25 de juliol passat es va traslladar al Servei de Costes a Girona la documentació aportada per aquesta organització sense ànim de lucre i s'està a l'espera de l'avaluació del projecte.
De fet, el passat mes de setembre, Miquel Ventura, un dels responsables de la Fundació, va assegurar a aquest diari que el projecte Aquam està «molt ben definit» i que «gairebé no té impacte ambiental» i que seguien esperant que la Generalitat publiqués «les bases de la licitació del projecte perquè s'hi pugui presentar qui vulgui». Segons el projecte, el centre tindria sales d'aquaris, espais oceanogràfics, tallers i exposicions interactives, un espai dunar real o un viver d'empreses, entre altres instal·lacions. El que també té és el primer detractor: l'entitat ecologista Salvem Platja de Pals, que està recollint firmes per tal d'evitar que es faci.
I tot plegat, el mateix any que es compleixen 50 anys de l'inici -el 1959- de les emissions que els Estats Units feien pels països comunistes i que van acabar el 2001.
