Són pocs els veïns de Torroella de Montgrí que encara recorden algun succés de la Guerra Civil Espanyola. Algun d'ells repeteixen històries que els explicaven els pares o avis. D'altres, reconeixen familiars entre els soldats o milicians que apareixen en fotografies antigues. I, cada vegada menys, n'hi ha que rememoren en primera persona alguna vivència viscuda durant el conflicte bèl·lic. Records i testimonis que, any rere any, es van perdent i que el Museu de la Mediterrània s'ha proposat recuperar i preservar amb l'objectiu de «construir un present i un futur amb més consciència sobre el passat».
Per facilitar aquesta tasca i donar-la a conèixer, aquest espai museogràfic ha organitzat, per segon any consecutiu, unes jornades per la Memòria Històrica Local que s'han centrat en la «rereguarda». «Volíem recollir les vivències més íntimes d'aquelles persones de Torroella -sobretot les dones- que van viure la guerra lluny del front, quedant en un segon pla», expliquen els organitzadors de la mostra. En concret, s'han organitzat sis activitats que inclouen conferències, tertúlies o documentals i que aborden el paper de la dona durant el conflicte o les col·lectivitzacions.
Dones i col·lectivitzacions
La primera sessió es va fer el 13 de febrer passat a la llar de jubilats El Recer, on es van projectar nombroses fotografies inèdites de l'època de la guerra a Torroella, amb el propòsit que algun dels residents poguessin reconèixer persones o llocs de la localitat. Cedides per l'arxiu Fotogràfic de Barcelona, aquestes fotografies es poden veure a l'exposició Gràfica anarquista. Fotografia i revolució social. 1936-1939 fins al 16 de maig.
El paper de les dones republicanes i obreres durant la Guerra Civil va centrar la conferència que es va fer divendres passat i que va dirigir la doctora en Història de l'art per la Universitat Autònoma de Barcelona, Sonya Torres.
De fet, la dona serà la protagonista de l'activitat estrella d'aquestes segones jornades: la tertúlia organitzada per al pròxim 6 de març a les set de la tarda en la qual hi participaran dones de més de 90 anys que compartiran com era el seu dia a dia a Torroella durant el conflicte bèl·lic.
La setmana abans, però, es parlarà de les col·lectivitzacions a l'Empordà (28 de febrer) en una conferència que farà el doctor en història de la Universitat de Girona (UdG), Marciano Càrdaba. De fet, la fotografia que il·lustra el cartell de les jornades i que pertany al fons Pérez de Rozas mostra la col·lectivització del gremi de barbers i perruqueres a la sala de ball del cinema Montgrí. «Sabem que a l'església hi havia el gremi dels paletes i que a la seu del servei nacional del blat, s'hi van instal·lar els flequers», precisen els organitzadors.
Relacionat amb aquest tema, el 29 de febrer està previst que es projecti el documental Economia col·lectiva. L'última revolució d'Europa d'Eulàlia Comas a les set de la tarda al cinema Montgrí.
Finalment, el 7 de març, una visita guiada als refugis antiaeris de la localitat tancarà la segona edició d'aquest esdeveniment. Específicament, els assistents aniran fins a la Mina d'aigua, un canal artificial subterrani, que data del segle XIV, que els veïns i veïnes de Torroella van utilitzar com a refugi durant els bombardejos. També es visitarà el lloc on, des del Museu, ubiquen un altre refugi, però que no saben el punt exacte on es troba. «Aquestes jornades potser ens ajuden a localitzar-lo», diuen els organitzadors.
A més, tots els dilluns dels mesos de març i abril, de deu del matí a una del migdia, el Museu de la Mediterrània habilitarà un espai de recepció de memòria perquè els habitants de Torroella i dels pobles del voltant puguin portar-hi fotografies, objectes, diaris familiars, documents o deixar el seu testimoni.
