Fa quatre anys i després d'una llarga lluita social i judicial, el poble de Sant Feliu de Guíxols va recuperar els 200 metres de camí públic que el Club de Mar tenia tancat des de feia més de 40 anys. Ara, però, una nova sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) torna a donar llum verda als gestors de l'espai perquè en facin un ús privatiu i, per tant, tornin a tancar aquest pas que condueix cap al mar i que es coneix popularment com a Can Rius.
La resolució, dictada el 25 de febrer passat, estima parcialment un recurs presentat pels concessionaris -la societat Turispania SA- i revoca la sentència emesa pel jutjat de Barcelona el març del 2016 en la qual es confirmava l'ocupació irregular i ús privatiu que el Club de Mar feia d'aquest pas afectat per la llei de Costes. Segons aquesta nova resolució de l'alt tribunal català, no queda clar que la societat «excedís el límit de la concessió». «En aquestes condicions d'incertesa no podem per menys que estimar l'apel·lació» presentada per la societat privada, conclou la sentència del TSJC. «Estem estudiant la possibilitat de presentar un recurs de cassació contra aquesta sentència, que no és ferma», va assegurar ahir el regidor d'Urbanisme, Josep Saballs.
En aquest sentit, l'edil va explicar que la situació es «complica encara més» perquè la concessió que tenia d'aquest espai la societat Turispania va caducar el 2018 i que, tot i això, en segueixen fent la gestió perquè Costes de l'Estat -que n'és el propietari- encara no ha signat l'acta de reversió. Tot i això, Saballs va precisar que amb la concessió caducada, l'únic que pot tancar el pas «molt malmès pel Gloria» és Costes.
Recursos i requeriments
Aquest conflicte es remunta als anys 70 quan l'Estat va permetre la construcció d'un edifici en una zona maritimoterrestre de domini públic. El juliol de l'any 1975 es va aixecar el bloc de pisos del Club de Mar i aquest va absorbir el camí públic tancant-ne l'accés als vianants. A més, l'any 1982 per evitar que els banyistes poguessin entrar per la platja, van construir un mur.
Després d'anys de queixes i malestar per part dels veïns, la polèmica es va reactivar l'any 2010, quan la concessionària va instal·lar un rètol de «prohibit el pas» i va demanar permís a l'Ajuntament per posar vigilància privada. El consistori s'hi va negar i els va reclamar el pas públic.
Aquell mateix any, la Generalitat -que en té la competència- va obrir un expedient sancionador arran de dues inspeccions que van certificar que s'impedia el pas «dels accessos públics al mar i de la servitud de trànsit a la concessió» del Club de Mar. L'expedient es va resoldre el març del 2012, quan la Direcció General d'Ordenació del Territori i Urbanisme de la Generalitat va ordenar l'enderroc del mur situat al costat de l'edifici de Can Rius i de la porta que impedia el pas i va imposar una sanció de 4.416 euros a la societat Turispania SA.
Després d'intentar suspendre l'execució de l'enderroc presentant diversos recursos i de rebre nombrosos requeriments per part de la Generalitat, finalment el Departament de Territori va optar per tirar endavant els treballs de forma subsidiària. L'actuació es va fer el 23 d'abril de l'any 2013 amb un cost de 12.000 euros i després de tirar a terra la caseta adossada al mur i arreglar un forat que hi havia al passeig.
Tot plegat, semblava resolt quan el 16 de març el jutjat contenciós administratiu de Barcelona va confirmar la resolució dictaminada per la Generalitat que declarava irregular l'ocupació i l'ús privatiu de l'espai. La sentència també va resoldre reduir la sanció econòmica a 2.208 euros, en considerar el jutge que la infracció no era greu sinó lleu. Tot i això, la sentència no era ferma, i Turispania va interposar el recurs que ara ha permès al TSJC tombar aquella resolució del 2016.
I mentrestant, estiu rere estiu, la societat privada ha seguit prohibint l'accés al pas mitjançant cartells i un vigilant que es passeja per la zona «advertint» els banyistes que es troben dins d'una «propietat privada». Fins i tot, col·loquen gandules al llarg de tot el camí per dificultar el trajecte. També la temporada turística passada, quan la concessió del terreny ja havia acabat. «No és com la concessió del Palm Beach, que la Generalitat va haver de declarar caducada abans d'hora», va precisar el regidor d'Urbanisme.
