es famílies de l'escola Portitxol de l'Estartit, l'única d'educació infantil i primària que existeix a la vila, fa més de 30 anys que denuncien el «segrest» de 216 metres quadrats dels terrenys del centre per part d'un hotel. Amb gairebé 250 alumnes matriculats, la mainada de P3 ha de fer les classes en un barracó per falta d'espai per poder ampliar les instal·lacions.

Ocupats pel jardí de l'hotel Bell Aire, aquests terrenys van ser declarats municipals per una sentència dictaminada pel Tribunal Suprem (TS) el 13 de juny de l'any 1991. Des de llavors, i tot i la intensa lluita de la comunitat educativa i les famílies del centre per recuperar-los, cap dels diferents governs locals ho ha aconseguit. Tampoc -de moment- l'actual equip de govern, format per UPM i ERC i liderat per l'alcalde, Jordi Colomí, que en el darrer ple municipal de febrer va tombar una moció presentada per Cs per recuperar aquests terrenys i ampliar l'escola, assegurant que «ja hi estan treballant». Respecte a l'actual propietari de l'establiment, Ramon Frigola Ciurana, és vocal de l'EMD de l'Estartit del partit MES, vinculat a l'UPM.

El conflicte es va començar a gestar l'any 1981, quan l'antiga escola Portitxol de l'Estartit, situada al carrer Santa Anna, es va haver de tancar perquè s'enfonsava. Mentre es rehabilitava l'equipament, els alumnes van haver de fer classe a l'antic local d'un hotel, i més tard, en uns baixos que va comprar l'ajuntament. No va ser fins al setembre del 1983 quan els estudiants van poder tornar a l'escola. Durant tot aquell temps, les famílies ja demanaven un nou centre preveient que el nombre d'alumnes creixeria i es col·lapsaria, com va passar tres cursos més tard.

Amb la intenció de fer un nou equipament escolar, el consistori torroellenc, governat en aquell moment per Pacte per a un Ajuntament Democràtic (PAD), amb Albert Bou al capdavant, va expropiar de manera forçosa i a canvi de gairebé 57 milions de pessetes uns terrenys de 7.416 metres quadrats situats entre els carrers Rocamura, Guillem de Montgrí i Eivissa que eren propietat de l'Hospital dels Pobres i Malalts de Torroella. La sorpresa va arribar quan, en revisar la finca, van veure que l'hotel Bell Aire n'ocupava 216 metres.

Es va iniciar llavors una llarga lluita per intentar recuperar aquest espai. El primer a reclamar els terrenys va ser el consistori de l'època, que a canvi va rebre una denúncia interposada als jutjats de la Bisbal per part dels propietaris del Bell Aire. Aquella primera batalla la va guanyar l'ens municipal. Després de diversos recursos i contrarecursos -que va seguir guanyant l'Ajuntament-, finalment el 13 de juny del 1991 el TS va dictaminar, en sentència ferma, que aquells 216 metres quadrats eren municipals.

Els amos de l'hotel van informar llavors que a sota aquells terrenys situats al costat del pati de l'escola hi havia instal·lat un dipòsit de gas propà liquat que representava «un perill» pels menors. Igualment, el ple municipal va aprovar per unanimitat requerir als amos de l'hotel que retiressin tots els elements instal·lats al jardí «amb l'advertiment d'instar les accions escaients pel cas de no donar compliment al requeriment».

Mentre durava tot aquest procés judicial, les obres de construcció de la nova escola es van haver d'aturar l'octubre del 1988. Per poder tirar els treballs endavant, l'Ajuntament va optar per desplaçar tot l'equipament uns metres. Finalment, el setembre del 1991 es va poder inaugurar l'escola Portitxol amb una vintena d'alumnes de pàrvuls i sense la part ocupada.

Un any després, tot seguia igual. L'hotel ocupava el terreny i el consistori no havia iniciat cap acció per donar compliment al requeriment. Tot al contrari. En un informe del 22 de novembre del 1992, l'ens justificava la presència del dipòsit de 3.729 litres de gas propà soterrat al jardí assegurant que complia la normativa vigent. El mateix dipòsit que l'agost del 1991 el ple havia acordat que s'havia de retirar. En un altre informe municipal del 14 de gener del 1994, es tornava a parlar del dipòsit. En el document s'explicava que abans de deixar entrar els menors en el terreny calia veure «fins a quin punt aquest dipòsit podia representar un perill». «S'ha de resoldre aquesta situació per alliberar el terreny d'aquesta càrrega», se subratllava en el text.

Mentrestant, l'escola seguia creixent i per poder donar cabuda a tot l'alumnat es van haver de sacrificar les aules destinades a laboratori i a pretecnologies. Per això, l'Associació de Pares de l'Escola Portitxol de l'Estartit (APA), presidida per Lluís Torramadé, va tornar a reclamar la part ocupada per poder ampliar el pati i fer un magatzem. Paral·lelament, i amb el suport dels mestres i treballadors del centre, l'APA denunciava pública i reiteradament l'ocupació per intentar desbloquejar el conflicte.

Lluny de donar-los suport, l'alcalde d'aquell moment, Josep Ferrer (UPM) va utilitzar l'existència del dipòsit de gas propà «legalitzat» i les sentències pendents de resolució per justificar que no es prengués possessió del terreny. Més tard, i davant la perplexitat de les famílies, el ple va aprovar instruir un expedient per a la modificació de la qualificació jurídica del solar com a bé patrimonial a instàncies d'un altre informe municipal segons el qual es justificava «plenament la innecessarietat de continuar utilitzant l'esmentat solar com a zona escolar».

Farts d'excuses, l'APA de la Portitxol va acudir al cap de serveis de Governació de Girona, Joaquim Llorens, el qual els va enviar a veure el delegat territorial d'Ensenyament de Girona, Albert Vancells, qui els va remetre de nou a l'Ajuntament de Torroella al·legant que es tractava d'un tema municipal. «Ens rebotien d'un costat a l'altre com una pilota», recorda Torramadé, que precisa que, mentrestant, anaven presentant reclamacions al consistori. També van acudir al síndic de greuges de l'època, Anton Cañellas, que va arxivar l'expedient perquè l'ajuntament ja estava «buscant una solució definitiva».

Evitar un perjudici per l'hotel

Sobre per què els diferents consistoris han passat més de tres dècades permetent aquesta ocupació per part del Bell Aire, el que va ser el regidor d'urbanisme del 1991 al 2003 i actual batlle, Jordi Colomí, explica que els primers anys «l'escola no necessitava els terrenys» per ampliar perquè hi havia pocs alumnes i que tots els partits municipals «han intentat trobar una solució consensuada» amb els propietaris de l'hotel. «La sentència del 1991 significava el tancament de l'hotel i això no ho desitjava ningú», detalla Colomí. Preguntat sobre si l'establiment ha pagat mai un lloguer o se l'ha sancionat, Colomí diu que «no, perquè malgrat la sentència, els amos estaven convençuts que era seu».

També l'exalcalde de CiU, que ara està a l'oposició amb Compromís per Torroella, Jordi Cordon, va reconèixer que «pel que sigui» cap dels governs de Torroella va voler «perjudicar el negoci tirant pel dret i executant la sentència».

Per la seva part, el responsable de l'hotel familiar Bell-Aire, Ramon Frigola, assegura que «sempre» ha volgut solucionar aquest problema. Frigola explica que aquest hotel és propietat de la seva mare i que ell és la tercera generació al capdavant del negoci. «Aquest conflicte l'hem viscut tota la vida, l'hem patit molt, ha portat molts de nervis, moltes tensions moltes emocions i molts disgustos», afegeix, tot avançant que «ara s'ha acabat».

L'inici del final del conflicte

I és que, segons van explicar tant l'alcalde com el responsable de l'hotel, després de 30 anys de conflicte ja existeix un acord entre les dues parts. «Vam aconseguir tancar un acord després d'una negociació duríssima», afirma l'alcalde, que detalla que de la parcel·la de 216 metres quadrats, l'hotel en podrà mantenir uns 100 metres no edificables per tenir-hi el jardí i el consistori en recuperarà la resta, on hi farà una ombrera per l'escola. A canvi de conservar aquests 100 metres quadrats, l'hotel ha comprat una parcel·la molt a prop de l'establiment, que ha donat a l'Ajuntament i on es podrà construir un edifici de planta baixa i tres pisos per les entitats locals. «La sentència es complirà i l'Ajuntament hi guanyarà un benefici molt gran pel poble», destaca Colomí, que també explica que l'hotel es connectarà al gas natural i que el dipòsit de combustible ha de ser retirat abans de l'estiu.

Sobre l'acord, Frigola detalla que, per poder ser vocal a les llistes de MxE-UPMcat a l'EMD de l'Estartit, des del partit li van «exigir una solució definitiva» a aquest llarg conflicte. «M'han pressionat moltíssim i el sacrifici per part meva és molt gran», lamenta Frigola, que afegeix que «ningú ha donat mai tant per l'Estartit» perquè la compra de la parcel·la ha sortit molt «cara». «L'escola es podrà ampliar, i l'hotel pot respirar», conclou. Colomí també diu que en cap moment s'ha fet «un acord a mida» perquè Frigola estigui a les llistes de l'EMD.

En relació amb l'ampliació de l'escola, l'alcalde de Torroella avança que estan en converses amb el Departament d'Educació, amb el qual s'ha de reunir el mes vinent perquè es faci «el més aviat possible» i ho incloguin als pressupostos de l'any que ve. Aquesta ampliació consistirà en la construcció d'un petit edifici amb diverses aules que permetrà eliminar el barracó.