Claudia Fernández Arellano va néixer el 23 de setembre de 1936 en una família de pagesos a Belmez, un poble de la província de Córdova, dos mesos després que es desencadenés la Guerra Civil. Onze anys abans, el 10 de juny de 1925, havia nascut Lorenzo Blanco Molina en un poble veí, La Granjuela. Es van conèixer a casa d'ella, perquè ell hi treballava com a pastor i cuidava el bestiar. Claudia Fernández, amb 19, i Lorenzo Blanco, amb 30, van casar-se i més tard van tenir quatre fills: Antonia, Amelia, Josep i Antonio.

Les circumstàncies del poble rural i la guerra van fer que Claudia Fernandez no pogués anar a l'escola. No obstant, era una dona de caràcter, no podia estar mai quieta. Li agradava feinejar mentre cantava i escoltava música. Sempre recordava com, amb el seu marit, havien de fer llargues caminades per anar a buscar aigua a la font del poble andalús, acompanyats d'un burro.

A Lorenzo Blanco, quan era petit, els franquistes se li havien endut de casa el seu pare per les seves simpaties amb els republicans, sense que el tornés a veure mai més. Tot i no haver hagut de combatre a la Guerra Civil -el va enganxar amb 11 anys-, de més gran, durant el franquisme, Blanco va haver d'anar a l'ocupació de Sidi Ifni al Marroc, un període del qual se'n va endur anècdotes i batalles que sempre explicava.

Polivalent en els oficis -capador de porcs, ferrer de cavalls o sabater- i amant de la jardineria i la cacera, durant molts anys Lorenzo Blanco va guanyar-se bé la vida com a miner, però les dures condicions el van empènyer a buscar altres oportunitats per tal d'evitar que s'hi acabessin dedicant també els seus fills. Per aquest motiu, el matrimoni decidir anar a Catalunya a la dècada dels 60 i instal·lar-se a Sils, on ell va treballar a la fàbrica Torraspapel. Anys més tard, van anar a viure a Vilopriu per a fer-hi tots dos de masovers.

Tot i que un cop jubilats van intentar retirar-se a Còrdova i reviure aquells temps de joventut, els problemes de salut van fer que retornessin a Catalunya, a prop dels seus fills i nets, en una casa de Palafrugell. Anys més tard, Claudia Fernández va haver d'entrar a viure a la residència de gent gran del municipi, però Lorenzo Blanco, amb els seus més de 90 anys, no faltava mai a visitar-la i portar-li d'amagat -el centre ho tenia prohibit-, els dolços i bombons que tant li agradaven a la seva dona. Amb el seu humor i carisma, Blanco era conegut entre els comerços i veïns de Palafrugell perquè solia anar a fer les compres pel seu propi peu, amb una motxilla i un bastó amb llum incorporada.

Eren una parella com "zipi i zape", segons recorden els seus familiars, que "s'estimaven molt" i que sempre sorprenien amb la seva ment oberta i capacitat d'adaptar-se als canvis socials. Després de 64 anys de matrimoni, la mort només els va poder separar durant 20 dies. Lorenzo Blanco va morir el 7 de març. Claudia Fernández el 27 del mateix mes. Tots dos amb insuficiència respiratòria i símptomes de covid-19.

Diari de Girona ha obert en la seva edició digital un espai per recordar els veïns i veïnes de les comarques gironines que han mort a causa del coronavirus. Familiars o amics que vulguin participar poden fer arribar a través del correu electrònic participacio@ddg.cat un text d'entre 1.200 i 1.500 caràcters en el qual n'expliquin els principals trets biogràfics, l'activitat professional, les aficions... Els textos han d'anar acompanyats d'alguna fotografia. La pandèmia i el confinament ha fet que molta gent no es pogués acomiadar com hauria volgut a persones estimades, fossin o no víctimes de la Covid-19. Per això, aquest espai digital a la web de Diari de Girona també restarà obert als escrits en memòria d'aquestes persones.