El Parlament insta el Govern de la Generalitat a aturar la licitació dels terrenys de l'antiga Radio Liberty a Pals (Baix Empordà) «fins que no s'acabi la tramitació del projecte en curs» i reclama que sigui la Generalitat «qui lideri la recuperació definitiva d'aquest important espai natural».
Ahir, la comissió de Territori i Sostenibilitat va donar suport a una proposta de resolució presentada per Catalunya En Comú Podem que recull les peticions de la plataforma ecologista Salvem Platja de Pals. La resolució també acorda «vetllar perquè les actuacions» futures en aquest paratge natural «siguin adients a l'interès públic i d'acord amb les administracions interessades en el seu desenvolupament».
En el seu moment, Salvem Platja de Pals va qualificar de «lamentable» la decisió de la Generalitat de treure a licitació el projecte per rehabilitar l'espai natural de Radio Liberty. L'entitat ecologista considerava que hauria de ser la mateixa administració qui es fes càrrec d'eliminar les edificacions que encara queden, ja que es tracta d'un sòl públic.
6.600 metres quadrats
En aquest context, l'entitat ecologista considerava que treure a licitació aquests treballs «obria la porta» al projecte Aquam, que contempla un gran complex format entre d'altres per dos aquaris, i que ocuparia uns 6.600 metres quadrats.
Segons va informar Catalunya en Comú Podem, mig any després de presentar una proposta de resolució i diverses preguntes al Govern sobre la licitació dels terrenys, aquest dilluns la comissió de Territori i Sostenbillitat ha aprovat un text que insta la Generalitat a aturar la tramitació de la concessió dels terrenys de l'antiga Radio Liberty amb l'objectiu que sigui el mateix Govern «qui lideri la recuperació definitiva d'aquest important espai».
Els comuns han pactat una esmena transaccional amb els grups parlamentaris del Govern, Junts per Catalunya i ERC, per instar a l'inici de l'enderroc de les edificacions actuals existents als terrenys de l'antiga Radio Liberty «una vegada s'acabi la tramitació del projecte en curs» i des del respecte per «les restes arqueològiques que hi puguin haver». Segons els comuns, l'aprovació d'aquesta resolució -amb l'abstenció de Cs i PPC- descarta el projecte Aquam, que contempla l'edificació d'un gran complex divulgatiu amb dos aquaris.
La Fundació Mar, organització sense ànim de lucre impulsora del projecte, treballa per a la defensa del medi ambient i la valorització del capital natural i amb l'ambiciós projecte Aquam vol conjugar l'aprofitament del capital natural que té l'Empordà, del turisme, de les energies renovables i de la innovació i tecnologia.
El director de l'entitat, Miquel Ventura, tal com recollida l'edició de Diari de Girona del 20/3/2016, assegurava que Aquam arrencaria aquell any, un cop obtinguda la concessió per a 50 anys de l'Estat. La previsió era que una primera fase d'obres se centraria a restaurar alguns edificis i destinar-los a oficines de la Fundació i posar en marxa camps de treball per recuperar les dunes, cartografiar la flora i netejar el recinte.
En successives fases, s'aniria desenvolupant la resta, que d'acord amb els càlculs de la Fundació acabaria suposant una inversió aproximada de 8.751.532 euros, un import «possibilista» a criteri de Ventura, que havia de finançar-se amb fons privats. En aquesta context, el representant de la Fundació Mar lamentava la manca d'implicació de les administracions públiques en un «projecte de país» que havia de donar feina a un centenar de persones de manera directa i a 400 més de manera indirecta; ajudarà a desestacionalitzar la temporada turística.
Per a l'exalcalde de Pals Joan Silvestre, col·laborador de la Fundació Mar, es tractava d'un projecte «que la gent s'ha de creure». Estudis de viabilitat apuntaven que el quart any Aquam hauria de rebre 250.000 visitants anuals, els quals haurien de pagar una entrada bàsica de 12 euros, que s'incrementaria en funció de les activitats que es vulguessin fer o els paquets que s'oferissin. La decisió del Paralment d'ahir allunya el projecte de ser realitat.
