19 de juliol de 2020
19.07.2020
Diari de Girona

Quan les joventuts nazis estiuejaven en una casa de Sant Feliu de Guíxols

L'escriptor ganxó Francesc Xavier Bosch publica «Sant Feliu a l'Ombra del III Reich», on parla de l'impacte de la Guerra Civil i la postguerra a la localitat i de les relacions dels seus habitants amb els alemanys nacionalsocialistes

19.07.2020 | 00:15
Imatge de la inauguració de l'«Hogar Alemán»

Sant Feliu de Guíxols, són molts els que coneixen l'existència d'un xalet noucentista dissenyat per l'arquitecte gironí Rafael Masó a tocar el camí de ronda de s'Agaró. Per contra, són pocs els que saben que la casa, coneguda com Can Cases, va ser durant anys la residència d'estiueig, campaments, trobades i nits de festa i ball de les joventuts hitlerianes de l'Alemanya nazi.

Aquesta és només una de les moltes curiositats històriques que l'escriptor ganxó Francesc Xavier Bosch comparteix en el seu nou llibre Sant Feliu de Guíxols a l'ombra del III Reich, que serà presentat oficialment el pròxim 25 de juliol a la sala Abat Penelles del monestir del poble.

L'escriptor mostra el llibre davant de Can Cases · F. X. Bosch

Al llarg de 80 pàgines, l'autor fa un repàs exhaustiu i curós de l'impacte de la Guerra Civil espanyola i la postguerra al municipi baix-empordanès i de les relacions dels habitants locals amb els alemanys afiliats al partit nacionalsocialista. «He volgut fer una història local aportant informació externa», remarca Bosch sobre la seva obra.

Articulada sota quatre línies argumentals, el recorregut històric traçat per l'autor s'inicia amb l'esclat de la Guerra Civil espanyola i, després, l'arribada de l'exèrcit nacional a Sant Feliu i als pobles del voltant. «Explico els bombardejos per mar i aire dels italians i els alemanys i les morts i les destruccions que va patir el poble i la seva població», relata Bosch.

Seguint un ordre cronològic, el llibre continua desgranant les conseqüències de la guerra i la implantació del franquisme en aquesta localitat costanera a través de fotografies de l'època, reculls de premsa o testimonis en primera persona que per a l'escriptor van resultar clau per poder completar l'obra.

L'alemany de la fàbrica de suro

És però en la tercera i en la quarta línia argumental del llibre on es troben els aspectes més sorprenents i poc coneguts del passat de Sant Feliu i de la relació que va tenir la seva població amb els alemanys de Can Cases. També com aquesta casa va esdevenir « l'Hogar Auxilio Social Alemán». «En un diari de Canàries vaig trobar una notícia en la qual s'explicava que aquesta casa de Sant Feliu substituïa la que hi havia a Comillas (Cantàbria), que va quedar destruïda per un temporal», relata l'escriptor, qui afegeix que el punt de contacte entre uns i altres hauria estat l'esposa d'un dels fills de la família Cases. «Segons sembla era el tipus de casa que buscaven els alemanys perquè estava aïllada i és d'estil alpí», detalla. De fet, la fotografia que apareix a la portada del llibre i en la qual un grup de gent està rendint tribut a la bandera nazi està feta en el jardí de la casa.

Instaurat aquest punt de trobada, en el llibre, Bosch narra com els alemanys nacionalsocialistes i les joventuts nazis venien a passar les vacances i a fer campaments al poble, i com aquest xalet es va convertir en un espai de festes i balls en els quals també participaven joves locals. El nexe entre uns i altres era Richard Schenke -conegut com a Ricardo-, un alemany afincat a Sant Feliu, la vida del qual -segons l'autor- és també la part més inèdita i destacable del llibre. «Aquest senyor treballava de comptable en una fàbrica de suro del poble i quan va esclatar la Guerra Civil va tornar a Alemanya, on el 1941 es va afiliar al partit nacionalsocialista», avança l'autor, qui assenyala que quan va tornar a Sant Feliu feia classes d'alemany gratuïtament als fills dels seus companys de la fàbrica. «Els nois li demanaven permís per anar a les festes i balls que les joventuts hitlerianes organitzaven a Can Cases. Allà hi havia noies que eren més liberals que les del poble», avança Bosch sobre aquesta quarta línia argumental de l'obra.

Un llibre en el qual ha treballat durant cinc anys de manera intermitent i pel qual ha consultat arxius locals com el de Girona o Sant Feliu; nacionals com l'Intermedi de Barcelona o l'AGA de Madrid; i internacionals com alguns dels Estats Units o l'Arxiu Federal d'Alemanya a Berlín. Sant Feliu de Guíxols a l'ombra del III Reich serà presentat el 25 de juliol a les vuit del vespre al monestir. És autoeditat, compta amb 300 exemplars i té un preu de 20 euros.

Francesc Xavier Bosch és llicenciat en Història i exerceix de professor de secundària a Lloret de Mar. Aquesta és la seva segona obra després de la publicació el 2017 del llibre El Ferrocarril de Sant Feliu desaparegut.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit