La Generalitat ha designat el director de l'Agència Catalana de Residus (ARC), Josep Maria Tost, com a responsable del buidatge de l'abocador de Vacamorta. Ho fa en resposta a la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que li donava de termini fins a aquest dimecres per designar-lo i establia que, en cas que no hi hagués resposta, la responsabilitat recauria damunt el conseller de Territori, Damià Calvet. Fonts del Departament van explicar que des del Govern «s'està treballant» per fer efectiva la sentència del 2014 que obliga a buidar l'abocador, situat al terme municipal de Cruïlles i a pocs metres de la Bisbal d'Empordà. La resolució del TSJC també estableix que, a partir d'ara, Tost haurà d'informar cada sis mesos l'alt tribunal sobre l'evolució dels treballs.
El Departament de Territori ha esgotat el termini -de fet, acabava ahir- per respondre la interlocutòria del TSJC. A la resolució, l'alt tribunal català deixava palesa la «disfunció temporal» que arrossega el buidatge de l'abocador de Vacamorta, i ordenava a la Generalitat que no dilatés més el procediment.
La història interminable
La lluita per tancar l'abocador de Vacamorta es va iniciar fa dues dècades, a finals dels anys noranta, quan un grup de veïns es va agrupar en una plataforma -la Plataforma d'Afectats per l'Abocador de Cruïlles (PAAC)- per demanar el tancament de l'abocador en considerar que la instal·lació era il·legal i no respectava les distàncies amb el nucli urbà. Després de nombroses denúncies que van portar a la Generalitat i a l'empresa gestora -Recuperació de Pedreres, S. L.- als tribunals, finalment el febrer de 2014 el Tribunal Suprem va declarar que l'abocador era il·legal. En la sentència, el TS va anul·lar la llicència ambiental que la Generalitat va atorgar a l'empresa l'any 2003 i va ordenar la restauració de l'espai. De fet, la sentència del TS refutava les anteriors sentències que havia fet el TSJC en aquest mateix sentit els anys 2006 i 2011.
Mesos més tard, el novembre de 2014, la Generalitat va decretar el tancament de l'abocador. El procés es va dilatar gairebé un any perquè el conseller de Territori de l'època, Santi Vila, va argumentar que l'empresa disposava d'una nova llicència, uns fets que els tribunals van desautoritzar instant la Generalitat a complir la sentència del TS. D'aquesta manera, la Generalitat se n'havia de responsabilitzar de buidar els dos milions de tones de residus del recinte, que abasta un territori de 15,4 hectàrees.
El futur dels residus
Els ajuntaments de Cruïlles i la Bisbal, així com la PAAC, s'han mostrat preocupats en reiterades ocasions per saber quin serà el futur dels residus que s'extreguin de l'abocador.
El darrer pla de l'Agència de Residus de Catalunya, de l'any 2019 i sota la direcció del mateix Josep Maria Tost, xifrava el cost de l'operació en un rang d'entre 81 i 159 milions d'euros en funció de les cinc opcions que proposava l'ens i que també preveien uns terminis d'entre 5 i 37 anys de durada. La primera opció plantejava traslladar les deixalles de Vacamorta a l'abocador de Riba-roja d'Ebre, una opció que comportaria un trànsit de 120 camions al dia durant cinc anys. La segona plantejava portar-los als dipòsits autoritzats d'Hostalets de Pierola, Tivissa i Riba-Roja d'Ebre, també amb camions i en un termini de cinc anys.
La tercera opció, la més recomanable segons l'esmentat informe, plantejava la creació d'un nou abocador en un radi de 60 a 80 quilòmetres de distància de Vacamorta, una opció que representaria endarrerir el procés com a mínim cinc anys, tot i que és la més econòmica de les cinc (81 milions d'euros). Finalment, les dues darreres opcions, de més de 100 milions, proposaven aplicar una tècnica per tractar els residus i convertir-los en metalls, un procés d'una durada de més de 30 anys.
