23 de agost de 2020
23.08.2020
Diari de Girona

Radio Mi Amigo: una recerca sobre emissions pirata a Platja d'Aro

Una emissora belga amb gairebé cinc milions d'oients que durant quatre anys es va instal·lar a Platja d'Aro

22.08.2020 | 23:33
Radio Mi Amigo: una recerca sobre emissions pirata a Platja d'Aro

Sembla surrealista pensar que durant uns anys per fer ràdio lliure de continguts hi hagués persones que s'embarcaven en vaixells i anaven mar endins fins a aigües internacionals per punxar cançons dels Rolling Stones. Segons Joan Perich, director de Ràdio Platja d'Aro i guanyador del premi Jordi Comas 2017, aquesta era la realitat de moltes emissores després de la Segona Guerra Mundial: «Els governs van veure que la ràdio tenia un gran poder, aleshores no donaven llicències i controlaven molt els continguts. Per poder fer emissions lliures de control van néixer les ràdios pirates que es coneixen com a emissores offshore. Emetien des de vaixells en aigües internacionals des d'on els governs no podien actuar».

Seguint aquest fil, Perich va descobrir la història de Radio Mi Amigo, una emissora belga amb gairebé cinc milions d'oients que durant quatre anys es va instal·lar a Platja d'Aro. «L'any 1974 els governs belga i holandès van fer un ultimàtum a les emissores pirates i gairebé totes van tancar a excepció de Radio Mi Amigo. El seu director tenia un xalet a Platja d'Aro, aquí s'estaven vivint els darrers anys de l'era predemocràtica i no hi havia el control d'emissions que hi havia a altres països d'Europa i per això es van instal·lar aquí durant quatre anys. Gravaven les cintes amb cassettes i després les enviaven al vaixell, que estava emetent des del mar del Nord, entre el Regne Unit i Holanda. Des d'allà emetien de manera il·legal per a tot Europa i van tenir una gran repercussió».

La investigació de Perich va ser premiada amb el Premi Jordi Comas 2017. En el marc del guardó, aquesta setmana Perich ha presentat el llibre que recull tota la recerca i que es titula Radio Mi Amigo. El premi s'havia de presentar al juny, però l'acte no es va poder celebrar a causa de la pandèmia. Pel que fa al premi d'aquest any, encara hi ha temps de presentar projectes fins al 5 d'octubre i el proper 20 de novembre s'anunciarà el guanyador.

Tot i que el llibre sigui un recull de la recerca, l'escriptor es desmarca d'un relat purament acadèmic: «Crec que la gent que el llegeixi descobrirà que hi ha fils de drama, comèdia i fins i tot terror. El propietari de l'emissora, Sylvain Tack, té una història de vida curiosa perquè tenia uns orígens humils, es va fer milionari i després es va arruinar». Perich afegeix que la recerca li ha permès fer un retrat de la societat de finals dels anys setanta a Platja d'Aro: «També es parla de com era la vida en aquella època, quines persones eren les més influents, els governants que hi havia en els últims anys de franquisme, que potser han quedat enterrats amb el pas dels anys».

En el marc de la recerca, Perich ha contactat amb extreballadors de l'emissora i testimonis que van viure l'aterratge de l'equip a Platja d'Aro de primera mà. De fet, explica que l'emissora va tenir un gran impacte a Europa, on hi ha nombrosos historiadors que n'han parlat al llarg dels anys.


El desenllaç

L'investigador detalla que l'idil·li de l'equip de Radio Mi Amigo a Platja d'Aro va finalitzar al cap de quatre anys. «L'emissora es va instal·lar aquí perquè el franquisme no havia signat cap tractat internacional per a les emissions de ràdio i no els controlaven. A finals de l'any 1978, amb l'arribada de la democràcia i les primeres eleccions, a Espanya es van començar a signar els primers tractats per regular les emissions de ràdio i això va ser el final de Radio Mi Amigo a Platja d'Aro».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook