Les propietats nutricionals de l'oli de les oliveres silvestres o ullastres són similars a les de les oliveres cultivades, segons un estudi liderat per la Universitat de Barcelona (UB). El treball, en què han col·laborat l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), l'Institut de Recerca i Formació Agrària i Pesquera (IFAPA) i el CIBERobn, ha constatat que les propietats organolèptiques de l'oli d'oliva dels ullastres són similars a les de les varietats d'oliveres conreades, amb unes excel·lents característiques sensorials, fisicoquímiques i d'estabilitat des del punt de vista nutricional.

El treball, que publica la revista Antioxidants, s'ha basat en l'anàlisi dels fruits de les oliveres silvestres del parc natural de les illes Medes, al litoral de la Costa Brava, i revela que els paràmetres de qualitat de l'oli es troben dins dels valors permesos pel Consell Oleícola Internacional (IOC).

L'olivera silvestre o ullastre, un arbre de la família de les oleàcies, és l'ancestre de l'olivera conreada, la planta que es conrea des de l'antiguitat per obtenir oli. Actualment, l'ús comercial del fruit de les oliveres silvestres és minoritari en la indústria alimentària, encara que en algunes regions peninsulars s'empra puntualment per elaborar olis de gran qualitat ecològica.

«Fins ara, no hi havia gaire informació disponible sobre el perfil fenòlic de les olives albines silvestres», explica la professora Rosa M. Lamuela, directora de l'Institut de Recerca en Nutrició i Seguretat Alimentària (INSA) i cap del Grup de Recerca d'antioxidants naturals de la UB.

«Els fruits dels ullastres es caracteritzen per tenir un baix contingut d'oli», especifica la professora, que puntualitza que aquestes olives tenen «un alt contingut en compostos fenòlics que podrien exercir un efecte dins dels paràmetres exigits per la UE per tenir una al·legació de salut (protecció de les partícules de lipoproteïnes de baixa densitat o LDL enfront de l'oxidació)». A les Illes Medes, els ullastres s'han adaptat a unes condicions marcades pel clima mediterrani i l'entorn geològic (estrès hídric, salinitat, etc.).

«El perfil fenòlic de l'oli obtingut és superior a l'únic descrit fins ara en un genotip d'oliveres silvestres d'Algèria», subratlla Lamuela. «Per això, probablement ens trobem davant d'uns genotips que es podrien utilitzar per a fins alimentaris i en programes per millorar l'olivera tradicional», afegeix

Tant l'oli d'oliva procedent dels ullastres com de les oliveres comercials tenen propietats similars, ja que «els dos posseeixen concentracions similars d'oleocantal i oleaceïna, dos compostos fenòlics responsables de percepcions com la picor i l'amargor», segons concreten les investigadores Anallely López-Yerena (INSA-UB) i Antonia Ninot (IRTA).

Les investigadores defensen que els ullastres representen un exemple potencial de resiliència i adaptació a condicions agronòmiques adverses i recorden que hi ha boscos d'oliveres silvestres a Andalusia, València i Catalunya, que haurien de ser protegits per evitar la pèrdua alarmant de la diversitat genètica i potenciar l'ús de cultius locals.