Es diu Fundació Santuari Gaia, és a Camprodon (Ripollès) i és el refugi d'animals amb més seguidors a internet del món, més d'un milió de persones, que segueixen virtualment i diàriament l'evolució d'aquest centre de recuperació d'animals que Ismael López i Coque Fernández van crear el 2012 i que ja ha rescatat 1.200 animals.
Amb el santuari tancat a les visites per culpa de la pandèmia, Ismael López ha aprofitat aquest període epidèmic per escriure i publicar el llibre Animales como tú (Duomo edicions), en el qual recopila els seus inicis com a activista fins a la construcció del refugi espanyol més viral d'internet, però que és una reivindicació dels drets dels animals.
López, de 41 anys, rememora com al costat de Fernández van fundar el santuari. Actualment l'acompanyen vuit treballadors que tenen cura de més de 400 animals provinents de granges i escorxadors de la indústria càrnia, làctia i de l'ou, entre d'altres.
Animales como tú narra per capítols la particular història d'un jove criat al barri de Montecillos de Dos Hermanas (Sevilla) que ha dedicat gran part de la seva vida a la lluita pels drets dels animals, un afany que, confessa, té origen en l'estima que va tenir cap a la seva primera mascota, un caniche anomenat Lulú.
«Els animals tenen sentiments com qualsevol persona, això ho vaig descobrir amb Lulú i molts anys més tard ho vaig confirmar amb el meu millor amic Samuel, un toro que vam rescatar i va establir un vincle emocional amb nosaltres i molts dels animals del refugi», afirma López.
Quan la Fundació Santuari Gaia va començar la seva activitat el 2012, López i el seu company no tenien coneixements de moltes de les espècies que entraven al refugi: «Ha estat un procés d'autoaprenentatge a mesura que rescatàvem animals de les granges».
En el llibre, López denuncia la ramaderia intensiva per les condicions en què es troben els animals a les granges i augura que la majoria d'aquestes «tenen els dies comptats pel deteriorament que causen a l'ecosistema; d'aquí a unes dècades només sobreviuran les granges ecològiques».
«Arribarà un dia que observarem l'explotació animal com ara percebem el racisme, tenim la imatge de vaques pasturant en prats verds, però la realitat és que les inseminen contínuament perquè produeixin llet fins que ja no n'obtenen benefici i les porten a l'escorxador», denuncia.
L'activisme contra el sector ramader, tot i tenir suport popular, no està exempt de conseqüències, segons López, que va haver de traslladar el santuari del poble d'Ogassa (Ripollès) a la Vall de la Salarça de Camprodon per «pressions polítiques» el 2014.
