Quatre municipis costaners del Baix Empordà demanen que se'ls tracti com un de sol amb les restriccions de la covid-19 i decidir com aplicar-les. Són Sant Feliu de Guíxols, Platja d'Aro, Calonge i Sant Antoni i Santa Cristina d'Aro. Sostenen que formen «una àrea metropolitana» en aquesta part de la Costa Brava, que comparteixen realitat econòmica -marcada, sobretot, pels serveis- i reclamen poder aportar «la mirada de territori» a l'hora de prendre mesures per frenar la covid-19, més enllà de rebre una normativa conjunta per a tot Catalunya.

A més, els quatre ajuntaments volen tenir veu i vot a l'hora de gestionar part de les ajudes europees. Els alcaldes -tots, de partits diferents- han escrit una carta que enviaran a Generalitat i Estat, on reclamen «ser escoltats» i poder aplicar les mesures per frenar la pandèmia tenint en compte la realitat de cada lloc. Esperen que l'Ajuntament de Palamós també s'uneixi a la iniciativa.

Àrea metropolitana a la costa

«Catalunya és diversa i plural, i també ho són els territoris», ha explicat l'alcalde de Sant Feliu de Guíxols, Carles Motas. «Però la normativa s'aplica de manera generalista i perd aquest enfoc», lamenta. D'entrada, al seu escrit, els alcaldes exposen que els quatre municipis són «una àrea metropolitana a la costa de les comarques gironines». Perquè han creat sinergies i també comparteixen alguns serveis i una mateixa realitat econòmica, enfocada sobretot amb el turisme, el comerç i l'hostaleria.

«Més enllà de la separació administrativa, els quatre municipis conformem una sola unitat que s'estén al llarg d'uns 20 quilòmetres», va dir l'alcalde de Calonge i Sant Antoni, Jordi Soler. A més, també va recordar que durant anys hi ha hagut «una interrelació social i humana importantíssima» entre els seus habitants (prop de 50.000, sumant les quatre poblacions). Per això, Sant Feliu, Platja d'Aro, Calonge i Santa Cristina demanen que se'ls tracti com un tot a l'hora d'aplicar restriccions. Per exemple, amb el confinament municipal. És a dir, que els habitants d'un i altre lloc puguin moure's per tota l'àrea. «Urbanísticament i socioeconòmicament som una realitat contínua: compartim treballadors, ciutadans i famílies», va afirmar Carles Motas.

«Mirada de territori»

A la carta, els alcaldes reclamen «poder aportar la mirada de territori» a l'hora de prendre mesures contra la pandèmia. I en aquest sentit, tots quatre volen avançar cap a un «model de co-governança i co-decisió» i, més enllà de ser «receptors» de la normativa que fixi el Procicat i vigilar-ne l'aplicació, veure com adaptar-la.

«Amb un exemple s'entendrà de manera molt gràfica; als municipis de la Costa Brava Centre, l'aplicació de la normativa que obliga a tancar l'hostaleria a dos quarts de deu del matí no té cap sentit», va dir Motas.

«Les empreses i famílies necessiten bonificacions impositives, reducció de quotes o aportacions, i ajudes amb la finalitat de reactivar i impulsar el sector comercial, de restauració, d'oci i de serveis», recull l'escrit. «Cal impulsar al més aviat possible ajudes adreçades a la productivitat, perquè les nostres empreses no es morin», va afirmar l'alcalde de Castell-Platja d'Aro, Maurici Jiménez.

L'alcaldessa de Santa Cristina d'Aro, Lourdes Fuentes, va recordar que «anant bé» les ajudes europees no arribaran fins al juny. I per això, va reclamar al Govern espanyol que impulsi mesures urgents «per ajudar empresaris i autònoms». «Tenim una pandèmia que serà llarga, i cal donar suport als empresaris i al comerç», va dir.