25 de febrer de 2021
25.02.2021
Diari de Girona

L'incendi que va cremar 378,29 hectàrees al Baix Empordà el 2014 queda impune

El jutjat penal 4 de Girona absol un acusat que s'enfrontava a 2 anys de presó i a pagar indemnitzacions d'1,2 MEUR

26.02.2021 | 12:53

L'incendi que va cremar 378,29 hectàrees a Vall-llobrega, Forallac, Calonge i Palamós el març del 2014 queda impune. El jutjat penal 4 de Girona ha absolt un acusat que s'enfrontava a 2 anys de presó i a pagar, juntament amb dues asseguradores, 1,2 milions d'euros (MEUR) en indemnitzacions per un delicte d'incendi forestal per imprudència greu amb afectació a espai natural protegit. La sentència conclou que no ha quedat provat que l'origen del foc que va començar el 16 de març fos unes cremes controlades i mal apagades de vegetació que l'acusat va fer a la seva finca una dies abans de l'incendi. El foc, extingit el 20 de març, també va afectar dos habitatges, una finca, infraestructures telefòniques i va calcinar un vehicle.

L'incendi es va declarar el 16 de març del 2014 i va afectar els municipis de Vall-llobrega, Forallac, Palamós i Calonge. En total, van arrasar 376,72 hectàrees de terrenys forestals –la majoria dins l'espai natural protegit de les Gavarres- i 1,57 hectàrees de superfície no forestal. Segons recull la sentència, els equips d'emergències van poder controlar l'incendi l'endemà a les 20.30 del vespre i no es va donar per extingit fins les set de la tarda del 20 de març.

Arran de l'incendi, els Agents Rurals van obrir una investigació per intentar determinar-ne l'origen i comprovar si s'havia produït per alguna negligència. Sis anys i mig més tard, l'octubre passat, un veí de Vall-llobrega es va asseure al banc dels acusats del jutjat penal 4 de Girona.

La fiscalia l'acusava d'un delicte d'incendi forestal per imprudència greu amb afectació a espai natural protegit i sol·licitava 2 anys de presó. També volia que pagués una indemnització, conjuntament amb dues asseguradores, de més d'1,2 MEUR pels danys provocats pel foc tant al paratge protegit com a habitatges, finques, estructures telefòniques i un cotxe.

Ara, el jutjat penal ha dictat sentència i absol l'acusat. La jutgessa Leyre González subratlla que "existeix un dubte raonable sobre l'origen del foc" i conclou que s'ha pogut acreditar que les flames comencessin per unes cremes controlades de vegetació que el veí de Vall-llobrega va fer a la seva finca els dies 11, 12, 13 i 14 de març: "No ha quedat acreditat que l'acusat causés l'incendi de manera intencionada, ni que actués de manera descuidada o negligent, ni que el foc es produís perquè l'acusat violés de forma greu les mesures més elementals de prevenció que eren necessàries a l'hora de realitzar les cremes".

L'advocat de la defensa, Joaquim Bech de Careda, ha exposat que, a l'hora de dictar sentència, la jutgessa ha valorat exhaustivament els informes pericials aportats a la causa i els testimonis que van veure començar el foc. "La conclusió a la que arriba és que el processat tenia una autorització per fer cremes controlades, que es van dur a terme dos a tres dies abans del foc, i que no hi ha cap element que permeti arribar a la conclusió que va ser l'origen de l'incendi perquè hi ha altres opcions possibles", argumenta Bech de Careda.

El lletrat afirma que el processat ha viscut un "veritable calvari processal" perquè el cas ha trigat més de sis anys en arribar a judici. El motiu, explica, és perquè hi havia "molts perjudicats" per l'incendi i el jutjat instructor es va voler assegurar que tots poguessin comparèixer. De fet, a banda de la fiscalia, al judici hi va haver tres acusacions particulars.

"Efecte carbonera"

Segons la sentència, l'informe dels Agents Rurals apuntava que una de les cremes controlades no s'havia apagat correctament i que havia provocat l'anomenat "efecte carbonera". La investigació sostenia que, així, el foc va continuar cremant sota terra fins que una ràfega de vent "fort" el va fer revifar, originant l'incendi. Un pèrit de la defensa, per contra, va exposar que al voltant d'aquest suposat punt d'inici no hi havia vegetació cremada: "Per tant, és impossible que es produís allà".

La jutgessa exposa que "les dues teories exposades són presumpcions i teories, és a dir, cap d'elles es pot considerar com a certa i segura, ja que tots els perits coincideixen en manifestar de forma clara que són hipòtesis una vegada estudiats els indicadors amb els que comptaven". Per això, conclou que existeix "un dubte raonable" en relació a l'origen del foc perquè cap de les dues teories pot "tatxar-se de descabellada o impossible, sent les dues creïbles i consistents".

"Exposat tot això, allò cert és que la disparitat en relació a l'origen de l'incendi fa que la sala hagi de dictar una sentència absolutòria per existir un dubte raonable sobre com s'origina el foc i la seva causa, no poden considerar-se a ciència certa que l'acusat, actuat de forma intencionada o de forma descuidada o negligent, el provoqués", conclou el jutjat que afegeix que no s'ha demostrat que 'acusat "violés de manera greu les mesures de protecció elemental necessàries a l'hora de fer les cremes" controlades.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook